Els Segadors

"Els Segadors" és l'himne nacional de Catalunya. La lletra de l'himne és del segle XIX i es va inspirar en una cançó popular del segle XVII que parlava de la famosa revolta dels segadors.

El dia de Corpus de l'any 1.640 (7 de Juny), un nombrós grup de segadors va entrar a Barcelona per a protestar devant el virrei per les injustícies que rebien del rei d'Espanya i pels abusos de les tropes reials allotjades a Catalunya.

Van haver greus enfrontaments entre els segadors i les forces reials. D'aquests fets neix una cançó popular que és un memorial de greuges i alhora un himne de batalla.

Els segadors

Catalunya, comtat gran qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: «Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra.» Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc del riu d'Arenes; n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i corporales i patenes, i el Santíssim Sagrament alabat sia per sempre. Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre; el donaven als cavalls sols per assolar la terra. Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra. A presència dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: «Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.» Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n'hi foren les dependències.

A vista de tot això S'és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha, ja n'han morta la primera; ne mataren el Virrei, a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que així ho faran, quan seran en vostres terres. Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l'esquerra: «On és vostre capità', on és vostra bandera'» Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: «Aquí és nostre capità, aquesta és nostra bandera.» A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra! Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!

Cap a l'any 1.887, als cercles catalanistes van decidir difondre el poema amb una versió musical.

El músic Francesc Alió va realitzar la primera harmonització, basant-se en la melodia de la cançó popular catalana anomenada també "Cançó dels segadors".

A l'any 1.899, la unió Catalanista va convocar un concurs per a dotar l'himne amb una lletra més curta i moderna. El guanyador va ser el poeta Emili Guanyavents.

Amb el temps, aquesta cançó es va imposar de manera indiscutible com l'himne nacional de Catalunya, malgrat dels períodes de prohibició, durant els quals "Els Segadors" únicament va ser interpretat de manera clandestina.

Els segadors (versió actual de l'himne) Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena, endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop de falç! Ara és hora, segadors, ara és hora d'estar alerta Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop de falç! Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop de falç