En el període 1915 -1923 s'havia produït un ascens anarc-sindicalista, junt amb un substrat català d'alliberament nacional i mobilitzacions per l'autonomia, accentuat per una lluita de classes que radicalitzava les posicions nacionalistes independents.
El moviment obrer, representat a Catalunya bàsicament per la CNT, en disputa amb altres moviments sindicals, es va sumar a nous conflictes i vagues, enmig d'una crisi econòmica provocada per la contracció del mercat europeu, després de la guerra, i pel desastre anomenat d'
Annual, on van morir més de 9.000 soldats espanyols en un intent de penetració a Marroc (1921), on Espanya mantenia ocupació des de 1907 junt amb França.
Al 1923 es produeix un pronunciament en forma de cop d'estat del general Primo de Rivera a Barcelona, com a reacció de l'exèrcit a l'investigació de la comissió parlamentària per les responsabilitats derivades del desastre a Marroc.
El cop d'estat va provocar la caiguda del govern, començant una etapa de dictadura amb el vistiplau del rei Alfons XIII, amb una orientació política basada en l'intervenció militar en la política de l'estat i l'obsessió per afermar l'unitat d'Espanya adoptant mesurades i sancions contra el separatisme, i prohibint qualsevol bandera que no fos l'espanyola així com l'ús de qualsevol altre idioma que no fos el castellà.
En aquest període de dictadura es va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i va ser il·legalitzada la CNT, mentre la impopularitat i els forts moviments republicans, socialistes i catalanistes, d'oposició al dictador, li van forçar a plantejar un avantprojecte de constitució que no va tenir el suport esperat i va comportar la seva dimissió l'agost de 1930.
El rei encarrega al general Balaguer la formació d'un nou govern, convocant eleccions municipals amb un comportament del cens impredictible, ja que no s'havien celebrat eleccions des de 1922.
