Els partits republicans van obtenir una majoria abrumadora respecte als partits monàrquics, fracassant el sistema caciquil de la Restauració de manegar les eleccions, i obligant el rei Alfons XIII a abandonar el país dos dies després.
Francesc Macià proclama llavors la República Catalana i a Madrid s'instaura la República. Alcalá Zamora, president de la República, convenç a Macià per substituir la República Catalana, per un govern provisional català, que obtindrà un estatut d'autonomia en el marc de la República Espanyola, recuperant el nom històric de Generalitat, ja que no és intenció del nou règim constituir un estat federal a Espanya.
El nou govern emprèn un projecte d'àmplies reformes socials i Les Corts aproven una nova Constitució, que constitueix Espanya en una república democràtica de treballadors, laica, descentralitzada i de sufragi universal. S'abandona la bandera monàrquica i s'adopta una nova bandera tricolor.
El període 1932 - 1936 està marcat per insurreccions anarquistes, naixement de partits d'extrema dreta, establiment d'estats feixistes a Alemanya (Hitler) i a Itàlia (Mussolini), i les eleccions de 1933 que porten al triomf a la dreta, amb un pacte entre els radicals i els monàrquics.
Comença llavors un bienni marcat per la suspensió de moltes reformes iniciades anteriorment, per la política d'enfrontament amb la Generalitat de Catalunya i per una onada de vagues i insurreccions cruelment reprimides pel govern.
El 1934 el govern de la Generalitat proclama una república federal mitjançant un alçament que és sufocat pel general Batet, empresonant tots els membres del govern català, abolint l'Estatut d'Autonomia i anul·lant lleis del Parlament Català.
A la fi, el govern de dretes presidit per Lerroux ha de convocar eleccions generals el febrer de 1936, creant-se per tot l'estat un front d'esquerres que guanyarà les eleccions, investint a Azaña com a president de la república que torna a reprendre els programes reformistes i restaura la Generalitat.
