La Catalunya de l'època estava poblada per diverses tribus ibèriques, les de l'interior (ilergets) representaven la població més pura, derivada dels primers assentaments neolítics.
La resta de tribus (ausetans, ceretans, laietans, bergistans, cosetans, etc.) presentaven una certa iberizació, encara que eren una mica més influïdes per les migracions indoeuropeues i les colonitzacions gregues, especialment a la zona marítima, tant culturals com ètnicament.
Aquestes diferències entre les tribus de l'interior i les del litoral, van marcar divisions i enfrontaments que es traduirien posteriorment, en el moment de la conquesta romana, en diferents aliances amb cartaginesos i romans respectivament.
Els ibers vivien en poblats fortificats situats estratègicament, prop de les rutes més freqüentades. Els poblats eren emmurallats i amb torres de vigilància, i l'urbanisme dels poblats era elemental, amb cases situades formant un carrer central.
Les parets de les cases eren de pedra, fusta i fang, i les teulades de troncs, canyís o palla arrebossada amb fang. Eren cases de planta baixa, d'una sola sala amb la llar al mig. En ocasions tenien també forn i magatzems per guardar aliments.
L'activitat dels pobladors era bàsicament agropecuària, començant a existir oficis com ferrers, fusters, etc. Els poblats tenien un cap que el regia.
Els pobles ibèrics van desenvolupar una escriptura, alfabet i llengua propis, així com un art característic manifestat tant en arquitectura i pintura, com a l'escultura, joieria i arts decoratives.
Tribus ibèriques i colònies gregues a Catalunya:
