Conjunt Funerari de Sant Joan - Campo Santo (1)
Aquest edifici va ser edificat a la iniciativa de l’abat Guillem Jordà entre el 1300 i el 1330. L’edifici actual consta de 4 galeries de 54 metres de llargada cada una, aproximadament, i allotja sobre 3 costats una sèrie de nínxols tallats en el calcari de marbre de Baixàs. Cada nínxol, de formes gòtiques depurades, és marcat amb els escuts i armes de les riques famílies de la noblesa i de la burgesia perpinyanesa.
Castillet (2)
El Castillet era la porta principal de la muralla de Perpinyà. La primera construcció comença cap el 1368 sota el regne de Pere IV d’Aragó, després del retorn del Rosselló a la corona d’Aragó. Les obres fetes sota el regne de Lluís XI van transformar i marcar molt el primer Castillet, per exemple amb la seva terrassa que cobreix la construcció de Pere IV d’Aragó, així com la seva torreta de maons coronada d’una cúpula que simbolitza avui la vila de Perpinyà. Als segles XVII i XVIII, l’edifici és transformat en presó. Actualment acull la Casa Pairal.
 |
 |
|
| Castillet de Perpinyà | Monument a François Aragó a la Plaça Aragó |
Hotel de la Vila (3)
D’ençà de l’Edat Mitjana, la plaça de la llotja forma el centre vital de Perpinyà amb la presència dels diferents poders locals: la Borsa dels Mercaders o Llotja de Mar, l’Hotel de la Vila i el Palau de la Diputació. Vers el 1315, la “Casa de la vila” de Perpinyà, que ja existia al segle XIII, és objecte d’obres d’ampliació. L’actual vestíbul i els seus permòdols esculpits d’éssers i d’animals fantàstics n’és la prova.
Capella de Sant Domènec (4)
La fundació del convent reial dels Dominicans de Perpinyà data del 1245. El 1243, Jaume el Conqueridor, rei d’Aragó i comte de Barcelona, ofereix a Ponç de Lesparre, prior de l’orde de Sant Domènec, l’antiga casa dels leprosos per a establir-hi una casa religiosa.
Vers el 1277, la construcció del convent és ben avançada, amb una església, un claustre i una gran sala capitular a vegades utilitzada per a la signatura d’actes reials d’importància (signatura del tractat amb el qual Jaume II de Mallorca reconeix a Pere III d’Aragó, la senyoria feudal del seu reialme sobre el de Mallorca). L’església encara anomenada localment “capella de Sant Domènec”, serveix d’espai d’exposicions i acull diferents manifestacions culturals durant l’any.
Capella del terç orde (5)
Al sud de l’església dels Dominicans, a la plaça de la Revolució Francesa abans anomenada plaça dels predicadors, es troba l’antiga entrada del convent. Entre aquest portal i el de l’església existia un petit claustre mencionat el 1311, del qual només queden alguns vestigis (un pilar, dues arcades i una pedra tombal).
Catedral (6)
El 1324, el rei Sanç de Mallorca i el bisbe Berenguer d’Elna posen la primera pedra de la nova església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista. Les dues inscripcions encastades en els contraforts de la tercera fila de la nau commemoren aquest esdeveniment. Després de la caiguda del reialme de Mallorca, la pesta negra i les guerres successives aturaran la seva edificació fins a l’inici del segle XV.
 |
 |
|
| Campanar de la Catedral | Façana del Hotel de la Vila |
Convent dels mínims (7)
El convent dels Mínims s’instal·la a Perpinyà cap al 1573 al flanc del turó del Puig de Sant Jaume gràcies als donatius reials o privats. El convent, dedicat a Santa Maria de la Victòria, s’implanta en l’antic barri jueu de la vila, en català el «Call», situat molt prop de les muralles.
Aquest edifici construït gairebé exclusivament de maons és pràcticament intacte malgrat les afectacions diferents del lloc d’ençà de la partença dels religiosos el 1791. Actualment, el convent dels Mínims acull nombroses exposicions tot l’any.
Església La Real (8)
Aquesta església, parròquia del Castelle reial o castell reial, data dels primers anys del segle XIV. És construïda a iniciativa dels cònsols de la vila sobre els antics claustre, cementiri i església dels Frares de la penitència de Jesucrist.
Palau de les corts (9)
Al principi del segle XIV, cinc corts judicials ocupen els mateixos locals. El 1660, el Rosselló va ser annexat al reialme de França y solament tres Corts continuen a residir en els mateixos locals. El Rosselló és annexat a França, només tres Corts continuen a residir fins al 1790. L’edifici acull el tribunal de comerç entre 1790 i 1925, i és desafectat fins a ser restaurat i que esdevingui la seu de la Creu Roja departamental al 1965.
Sant Joan el Vell (10)
És l’església primitiva de la vila. El 16 de maig 1025, Gaufred II, comte de Rosselló i Berenguer, bisbe d’Elna celebren la consagració de la nova església dedicada a Sant Joan Baptista. El 1102, Gislabert II hi institueix la vida canonial, i el 1116, Arnau-Gaufred fa construir un hospital dels pobres o hospital de Sant Joan a l’oest “de la muralla de l’església”. El bonic portal esculpit amb un Crist en majestat i les dues naus laterals de l’església daten d’aquest període.
La Plaça Aragó (11)
Aquesta plaça data del 1863. Abans del segle XV era una rambla, després va ser un lloc de passeig anomenat el Bastió dels Burgesos, envoltat de moreres, fins que Antoine De Roux, arquitecte de la ciutat entre 1834 i 1867 va dissenyar aquest espai. Al desembre de 1876 l'ajuntament li va assignar a la plaça el nom d'Aragó en l'honor de François Aragó, fill d'un notable revolucionari nascut a Estagel. Ludovic Massé, el 12 de desembre de 1952, li va escriure: "l'interior de Plaza Aragó conté per a mi tot el Rosselló, com les seves muntanyes, els seus vinyers, i tinc la mateixa revelació que Matisse en Cotlliure”.
El Palau dels Reis de Mallorca (12)
Situat al cor de la ciutadella, és el monument més important de Perpinyà, i un dels testimoniatges més notables de l'arquitectura civil i militar medieval del Sud de França. Es va construir a partir de 1276 per a situar el Tribunal de Jaime I de Mallorca. Pot visitar-se el tribunal d'honor, un bonic conjunt d'edificis gòtics la gran façana dels quals s'il·lumina amb elegants porxades ogivals. Al centre d'aquesta façana, l'enorme torrassa alberga dues capelles superposades: La capella baixa, o capella de la Reina (rosasses, restes de pintures) i la capella alta, anomenada de Santa-Creu, o Capella real (amb bell pòrtic de marbre rosat tallat i datat en 1300 .
A l'altre costat del tribunal, davant les capelles, es retallen les porxades gòtiques de la càmera real. No lluny de la capella de la Santa Creu, una porta accedeix a la sala de Mallorca, antiga sala d'honor, escalfada abans per tres xemeneies monumentals recentment retirades. Al migdia i al nord de la torrassa, es troba el tribunal de la Reina i el Rei.
Veure el mapa del recorregut pel centre històric de Perpinyà »
