El santuari de Montserrat emergeix, com una nau que mira cap al cel sobre els vinyers a la part alta d'un petit tossal als afores de Montferri.
És un edifici d'estructura basilical que s'inspira en les muntanyes de Montserrat (d'aquí el seu nom) i suggereix els elements naturals del mitjà i molt lligat a la terra per la seva teixidura.
 |
 |
|
| Vista general del santuari | Interior i altar major |
Fou dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, prenent com referencia la Sagrada Família, però amb una solució encara més complexa. S'oferix com una barreja d'edifici màgic, modernista i alhora gris pels materials emprats "ciment i ganga de carbó com aglomerant", segons Solá.
El primer que va fer Jujol en el lloc fou construir un gran pou que li permetés fer el ciment i morter. Les pedres utilitzades van ser extretes dels camps dels voltants, i la il·luminació de les voltes es va portar a terme mitjançant blocs prefabricats de 10x15x30 centímetres.
Les vores de la construcció foren protegides per murs de contenció i per les arquejades, i també llaurats com decoració per a la capella.
 |
 |
|
| Acabament d'una de les voltes |
Mare de Déu negra de Montserrat |
L'interior encara reporta més sorpreses, com les gelosies coloristes, la nau única, el cambril de la verge negra, etc.
