17 de Maig de 2021   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

Visita a la vila de Banyeres del Penedès

Text: Ajuntament de Banyeres



Història
L'any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canyís, una Necròpolis dels segles VI-V a.C. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d'aquella època. També en altres indrets s'han trobat restes íberoromanes.

L'any 1998, arran de la construcció d'una bassa a les Masies de St. Miquel, es descobreix un jaciment ibèric, del segle III a.C., catalogat com a Bé Cultural d'Interés Nacional, ja que es creu que és el centre neuràlgic de la Cossetània Oriental.
 

 
Església parroquial   Carrer a Banyeres

 


El primer document que esmenta el terme data de l'any 938 en una confirmació de les possesions del Monestir de Sant Cugat del Vallès a càrrec del rei franc Lluís Ultramarí.

La torre de la Guàrdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007).
L'any 1032, Guadalt, bisbe de la Seu de Barcelona, donà el castell i el terme en feu a Mir Llop Sanç. Els Banyeres eixamplaren els seus dominis (L'Albornar, Tomoví, Albinyana) que obtingueren en feu de Sant Cugat durant el s. XI.
Durant anys hi hagué diversos enfrontaments entre els Banyeres i l'Església barcelonina sobre els drets de cadascun, però el domini de la Seu de Barcelona sobre Banyeres es mantigué sense interrupcions.
L'any 1172, Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll. Les primeres notícies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle XIII. Un document datat el 1574 fa referència al priorat com a Monestir de Santa Maria de Banyeres, del qual en resta l'església, una bella mostra de l'arquitectura romànica.

L'any 1592, l'església del Priorat i els seus béns foren units al Col·legi de Benets de Lleida i, més tard, al de Sant Pau del Camp (congregació claustral benedictina). Ja feia temps que el monestir no tenia comunitat, ni tan sols un prior titular. Actualment depèn del Monestir de Montserrat.


Indrets d’interès
Són d'interès les restes del Castell de Banyeres, encara que actualment només queda en peu una torre mig enderrocada, de planta circular amb carreus irregulars, d'uns dotze metres d'alçada. Anomenada ja l'any 938 com la torre de la Guàrdia de Banyeres, en el document de confirmació de les possesions de Lluís d'Ultramar. Hi tingué drets el Monestir de Sant Cugat.

 

 

 

 
Restes de la torre del castell   Portada de l’ermita de Santa Maria

 


L'ermita de Santa Maria del Priorat. La construcció tingué primitivament una sola nau d'estil romànic, a la qual s'afegí posteriorment una altra nau amb absis, en època de transició al gòtic. A l'interior cal destacar un sarcòfag de pedra, construït en diferents estils des del preromànic fins al gòtic. A l'interior hi ha restes que podrien pertànyer als antics priors. El sagrari és d'estil gòtic. Són interessants el cadiratge de pedra i les rajoles de terra. L'ermita és l'última resta de l'antic priorat benedictí situat en aquest indret.

L'església parroquial de Santa Eulàlia, construïda a finals del segle XVII, en substitució de l'antiga, situada a prop del castell, s'esmenta per primera vegada l'any 1054.

Hi ha també diverses masies notables, disseminades pel terme: La Garita Vella, Mas Roig, Casa Roja, Corral d'en Beina, Casa Murada, Can Canyís,...
Si es parla de Banyeres, hom no pot menys que parlar de l'Om, arbre centenari, situat a la plaça, a la qual dóna nom. Actualment, al costat de l'Om es fan sardanes i castells per la Festa Major i s'engalana per les festes nadalenques.