4 de Desembre de 2024   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

Petit recorregut pel Lluçanès

Text: Consorci de Municipis del Lluçanès



Paisatge
El Lluçanès és un altiplà inclinat lleugerament cap al Llobregat, que cau quasi en picat sobre la Plana de Vic. Això el converteix en terra de transició entre el blat i les pastures i entre la terra del pa i la del vi. Camps de cereal i boscos de pi, roure i alzina baixen cap al sud, on Sant Feliu fa de frontera amb les vinyes del Bages i, cap al nord, on els serrats i els prats de muntanya es fan prepirineu a Sant Agustí i Alpens.
 

 
La parroquial d’Olost té dos campanars   Església de Santa Eulàlia de Puig-Oriol

 


Per llevant, Sobremunt i Sant Bartomeu són talaies amb sol damunt les boires d’Osona i, a ponent, la vall i la riera de Merlès, espai natural protegit de gran bellesa (i diuen que refugi d’alguna llúdriga), és la porta del Berguedà. Alzinars i rouredes amaguen senglars, guilles, teixons, i altres feristeles.

Les rieres del Sorreigs (amb el misteriós Gorg Negre) i la Gavarresa (que s’eixampla al pantà d’Olost, resguard d’ànecs, bernats pescaires i peixos ), són bonics paisatges de ribera. Sovint el vol d’un esparver, un voltor o una àliga ens acompanya mentre gaudim de la vista des de Sant Salvador de Bellver, Lurdes, Santa Llúcia de Sobremunt, Perafita, Sant Adjutori o els Munts.


Patrimoni cultural.
El Lluçanès està esquitxat de masies amb molta història, com el Vilar, de molins, pallisses i teuleries que convertien les cases mons autosuficients, de pobles vius amb l’aire de fa segles, com Alpens, Sant Feliu Sasserra o Sant Boi, però també d’algun d’abandonat, com Salselles.

 

 


Conjunt monumental de Lluçà



El patrimoni del Lluçanès inclou retaules, ceràmica, esmalts, forja, llindes, pedrissos i molts d’intangibles: les llegendes, les cançons i el folklore (el Fum-fum-fum va néixer a Prats i a Perafita s’ha trobat un ball parlat, el del Serrallonga). La caça de bruixes, la guerra de Successió, les carlinades i la Guerra Civil hi han deixat petja.

Els bandolers també: l’important museu de terrissa catalana d’Oristà porta el nom de Rocaguinarda. Però l’art i l’arquitectura monumentals hi són molt ben representats amb la cripta d’Oristà, el conjunt medieval de Lluçà, la façana renaixentista de l’ajuntament de Sant Feliu i el conjunt barroc de Sant Boi. Hi ha restes d’arquitectura industrial a molts pobles, i activitats constants d’artesans, artistes contemporanis, grups de teatre, música i dansa, entitats de recerca històrica i nombroses associacions esportives.