6 de Maig de 2021   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

Poblat Ibèric de Burriac


Introducció
En els segles IV i III aC, el poblat ibèric de Burriac exerceix com a capital política, administrativa i econòmica d’un extens territori, la Laietània, que abasta les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Tot i la seva importància, els coneixements que en tenim actualment són escassos perquè s’ha excavat solament un petit percentatge de la seva superfície. Fora les muralles del poblat, abunden també les restes ibèriques: petits establiments rurals, sitges per emmagatzemar cereals, tres necròpolis i una cova utilitzada com a santuari.

 



Situació
Els ibers van construir el seu poblat al vessant de migdia de la muntanya de Burriac, un lloc immillorable on el confort i la protecció estaven garantits. El Torrent del Castell, que travessa el poblat, comunicava aquest amb la vall de Cabrera a través de la porta meridional de la muralla, i donava accés als camps de conreu situats a la plana. És possible que els ibers donessin al seu oppidum el nom “Ilturo”, ja que aquest és el nom que apareix en caràcters ibèrics a les monedes que s’encunyaren quan els romans s’establiren al territori.

 



Un petit grup de cabanes va ser l’origen del poblat al segle VI aC, i al segle V aC les cases de pedra i fang ja configuren un incipient nucli de població. Als segles IV-III aC, període crucial en què es fixen els trets que caracteritzen el territori laietà, el poblat s’amplia fins a ocupar una gran extensió d’unes 8 Ha i es fortifica amb muralles i torres. Es crea una extensa trama urbana formant terrasses, per adaptar-se al pendent del terreny, que acull una població que podia arribar als 3.500 habitants. És la seva època d’esplendor, un centre de poder des d’on les elits exerceixen el control polític, econòmic i administratiu del territori laietà. A mitjans del segle II aC es construeix una nova porta meridional i es reforma la muralla oriental: la influència dels nous colons romans hi es present. Al llarg de la primera meitat del segle I aC es produeix el declivi, i el poblat s’abandona a mitjans del segle I aC.

 





Urbanisme
Només s’han dut a terme excavacions en una petita part del poblat i, per tant, encara en desconeixem el seu urbanisme. En altres poblats es constaten carrers estrets, a vegades enllosats, que s’adapten a la topografia de la muntanya.

 



Els carrers
Les cases s’adossen les unes a les altres, amb parets mitgeres. Solen tenir una sola planta rectangular, amb una o dues habitacions de 15-20 m2, a vegades amb un altell. Per evitar els fums, el foc s’encenia al carrer i a dins les cases només s’hi portaven les brases.
També hi havia edificis públics, de majors dimensions, com el que s’ha trobat a Burriac adossat a la muralla oriental, que tenia una superfície de 45 m2 i podia ser un lloc de reunió.