Al segle XI es va iniciar un període de crisi d'autoritat que va possibilitar l'institucionalització del règim feudal, fins al segle XIII en el qual es va produir una tornada a
l'autoritat central que va permetre al sobirà envoltar-se de funcionaris, amb l'ajuda dels quals es va anar imposant sobre les difefrents jurisdiccions feudals.
Els primers funcionaris que van aparèixer van ser els
veguers, que des del segle XII figuraven com oficials públics al comandament de funcions militars, judicials i de govern, sota l'autoritat directa del comte.
Carrer del Veguer a Barcelona
El terme veguer era el successor de el
thiufadus visigot, conservant aquest nom fins al 939, canviant llavors pel de
vicarius, del com deriva el veguer.
Els veguers eren doncs, els representants del comte a les circumscripcions que amb el temps serien nomenades vegueries, encara que originalment es van dir
castra o castrum (castells de terme). El veguer, com governador, era el jutge del districte, amb jurisdicció civil i criminal, el qual devia mantenir la pau pública i el cap militar de la seva vegueria. També devia vetllar pel compliment de les disposicions comtals i reals.
Per sota dels veguers havia una sèrie de funcionaris menors com
batlles (magistrats locals),
exactors (recaptadors de censos, tributs i exaccions),
villici (administradors fiscals de les viles),
accionaris (procuradors judicials del comte),
venadors (encarregats de la vigilància dels vedats comtals) i
bisbes (amb atribucions civils i eclesiàstiques).
La Cúria o cort
Es va formar entorn als comtes tot un grup de persones que constituïa la comitiva condal, i posteriorment real, de fet, als segles X i XI, la paraula cúria o cort designava a tot el conjunt de mandataris dels que s'envoltava un príncep. La cúria era, per tant, el germen del futur consell real.
