La Catalunya de les Vegueries

La nova distribució de Catalunya en 7 vegueries, respon a la necessitat del Govern de la Generalitat d'establir unes unitats bàsiques de planificació i organització territorial, que signifiquin una descentralització administrativa contant, cadascuna d'elles, amb una delegació de la Generalitat.

Les vegueries passen a substituir l'organització provincial, per a organitzar i reflectir millor la realitat de cada territori de Catalunya, reemplaçant les 4 províncies establertes al 1833 des del govern central, i reformant també les diputacions provincials.

La nova organització territorial implica la desaparició de les 4 Diputacions per 7 Consells de Vegueria, i també la substitució dels Consells Comarcals per uns Consells d'Alcaldes formats per regidors electes dels diferents municipis que formen cada comarca, mantenint, en un nivell inferior, l'organització per comarques i municipis.

Parlament de Catalunya. Barcelona.

La divisió de Catalunya en vegueries significa una simplificació de les estructures administratives, assumint les funcions d'administració local (situant-se els tràmits a les noves capitals), i unes circumscripcions electorals pròpies per al Congrés, Senat i per al Parlament de Catalunya.

Les 7 vegueries assumeixen doncs competències administratives, locals, de la Generalitat i de l'Estat, excepte en el règim electoral d'aquest últim, per a no alterar el nombre actual de diputats i senadors que es trien actualment a Catalunya.

La creació de les vegueries és possible legalment, perquè la Constitució Espanyola permet canviar la denominació i nombre d'òrgans de govern de les províncies a través d'una llei orgànica.

La distribució territorial en vegueries data de l'Edat Mitjana, i va ser el primer òrgan supralocal d'organització de Catalunya.