La constitució que va sorgir de les Corts de Cadis va contemplar, entre les seves moltes disposicions, una reorganització radical política i administrativa del territori espanyol, decretant la supressió dels antics regnes i províncies que es dividia Espanya.
Les noves províncies serien dirigides per un cap polític, el futur governador civil, i administrades per una Diputació Provincial, havent en cada província una audiència judicial i una delegació d'hisenda.
Tot el territori espanyol quedava regularitzat i racionalitzat, sota un esquema que imitava als departaments francesos. Aquesta uniformació territorial implicava la centralizació política i administrativa, suprimint estrictament les diversitats regionals, i quedant tot sotmès a un patró únic dirigit des de la capital del regne, Madrid.
Els elements més conservadors de les corts proposaven una divisió territorial en que hi haguessin poques províncies, que fossin grans i que estiguessin basades en criteris humans i històrics, encara que va prevaler el criteri dels liberals de que fossin moltes i basades en criteris geogràfics (conques de rius, cadenes muntanyenques, etc).
Aquesta divisió provincial va quedar sense efectes amb l'entrada de Ferran VII, que va abolir la Constitució de Cadis al 1814 i va tornar a l'esquema polític i administratiu de l'antic règim, establert des del 1716.
Divisió provincial de les Corts de Cadis
