18 de Setembre de 2020   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

El jaciment ibèric i ermita de la Moleta del Remei d'Alcanar

Text: Ajuntament d'Alcanar



Situació
El poblat ibèric de la Moleta del Remei, situat a la vessant sud de la Serra del Montsià, és un enclavament costaner dins del territori que els autors clàssics varen assignar a la tribu ibèrica dels ilercavons, un punt estratègic d'intercanvi comercial, entre el riu Ebre i la Mediterrània.

Aquest poblat rep el seu nom de la forma característica de l'elevació (mola) on es troba, i de la seva proximitat a l'ermita de la Mare de Déu del Remei. A inicis de la dècada dels seixanta van començar els treballs arqueològics a càrrec de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Aquest jaciment va ésser declarat Monument Històric- Artístic al 1979.


Es tracta d'un centre emmurallat del qual depenien petits assentaments propers. En ell hi viuria l'aristocràcia de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe (olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta a torn, ... ) amb diferents pobles de la Mediterrània. Aquesta diferència d'estatus es constata per la construcció de sistemes defensius monumentals, muralles amb torres i bastions que no tenen finalitats militars.

En el recorregut pel poblat, es visita una gran part del recinte emmurallat, que ha estat adequat per la visita pública mitjantçant explicacions puntuals dels diferents espais. Al centre s'ha instal.lat una plataforma on hi ha informació general sobre diversos aspectes del món ibèric, i des d'on hom pot gaudir d'una fantàstica vista panoràmica sobre la costa i la desembocadura de l'Ebre.

El jaciment
La importància del jaciment es fonamenta en el fet que és l'únic poblat de l'àrea sud de Ilercavònia que presenta una seqüència ininterrompuda d'ocupació entre la segona meitat del segle VII aC i les darreries del segle II aC. Es pot diferenciar en la seva evolució una primera fase on ja trobem part d'una estructura murària a la qual s'adossen les primeres construccions ( s. VII - primera meitat del VI aC ); una segona fase en que es construeixen les torres i els magatzems elevats (segona meitat del s. VI - primera meitat del V aC) i una darrera fase (de mitjans s. IV fins a mitjans s. II aC ) on s'observa l'augment i la remodelació d'algunes cases, així com l'obertura de nous carrers i l'ampliació de la muralla. Al s. II aC, amb l'arribada del món romà, es produeix l'abandonament del poblat.

El sistema urbanístic de la Moleta està definit per un nucli tancat amb carrers de circumval-lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i tipus d'espais: comunitaris i privats, culturals, econòmics, polítics, etc. S'han trobat restes que demostren diverses activitats com l'emmagatzematge de cereals i lleguminoses, la mòlta de gra, la matança i esquarterament d'animals, el tissatge o la metal·lúrgia.

També s'han trobat diferents enterraments infantils, en concret perinatals (individus morts al llarg del procés de gestació o immediatament després del part) que ens indicaria una selecció en funció de l'origen social de l'individu, un ritus que es pot lligar amb les creences de fertilitat i benestar econòmic pròpies dels pobles i comunitats jerarquitzades i preestatals de l'àmbit de la Mediterrània.


Des de 1985 en el jaciment s'han portat a terme un seguit d'intervencions arqueològiques realitzades pel Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. S'han realitzat treballs de rehabilitació i adequació a la visita pública per un equip format per membres de l'Ajuntament d'Alcanar, del Museu del Montsià, de la Universitat de Barcelona i del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment, el jaciment està gestionat pel Museu del Montsià i l'Ajuntament d'Alcanar.

La ermita
Al costat del poblat es troba el santuari dedicat a la Mare de Déu del Remei. Va Ser construït a la fi del segle XVI principis del XVII en estil gòtic. En el segle XVIII se li va afegir el campanar i es va ampliar l'interior, afegint-li un creuer i la cúpula. Al seu costat es troba l'edifici de l'antiga hospedería en el qual es conserva un mosaic que representa la batalla de Lepant. Formava part del sòl de la capella fins que va ser retirat a principis del segle XIX, pel que es troba molt deteriorat.

La imatge que es venera en el santuari és una petita talla d'uns 60 centímetres d'alt del segle XVIII. L'interior del temple està decorat amb un seguit de pintures realitzades en 1920. Els antics retaules i part de la decoració van ser destruïts en 1936.