La Vila de Verdú, és una de les més antigues de Catalunya, als seus contorns s'han fet troballes d'objectes pertanyents a cultures megalítiques, ibèrica i romana.
Sabem que Verdú, fóu conquerit pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I , pels anys 1055 ó 1056. L'any 1072 el tenen per dret d'aprissió i part per compra, la família Company. Al 1081 Arnau Company i seva esposa Guilla i fill Oliver, el cedeixen a Guillem Bernat i esposa Beatriu.
L'any 1164 Arnau, d'una rama colateral de la casa dels Anglesola i al seu marit Guillem II de Cervera, el castell de Verdú, la Vila, el Terme , els homes i les dones.
 |
 |
|
| Castell de Verdú | Carreró a Verdú |
Església parroquial de Santa Maria
L'esglèsia de Sta Maria de Verdú, té tres naus. Primitivament tan sols tenia la central , de bòveda de canó apuntada i àbside circular, el qual, fou enderrocat per construïr la sacristia , les naus laterals son gòtiques , amb afegits renaixentistes.
La nau central, romànica de transició , és molt senzilla i obeeix a les línies estètiques pures i a la espiritualitat austera dels primers segles cistercenc. Per altra banda la part interior no té cap altre element decoratiu que els escuts de la família Alemany , que figuren a les mènsules tosques de la pimera part de la nau i en el magnífic rosseto que il.lumina el temple.
La part exterior compta amb una magnífiaca portada d'estil romànic en el qual sobre un basament de poca altura , d'ordre clàssic ,s'aixeca una sèrie de tres columnes per cada banda rematades per capitells , dels quals arranquen els arcs de viva ornamentació vegetal, d'àngels i lluita d'animals. A la part esquerra de la porta es pot observar una escena de l'antic testament que representa la inocència per mitjà d'un colom i una nena darrera d'ell; al frontis "l'Agnus Dei".
Damunt de la portada hi ha la gran rossana , ja d'estil gòtic. Es circular, l'eix central està ocupat per un interessant relleu d'una reproducció de la verge , radialment surten dotze columnes rematades amb capitells dels que arrenquen dotze arcs gòtics.
Les altres naus ens mostren l'empenta constructora d'una època de Poblet menys rigorosa, però de gran expansió material.
El Temple fou consagrat el 15 de juny de 1586, per Joan Terés sent Bisbe de Tortosa. La façana renaixentista porta la data de 1698.
A l'interior del temple es poden admirar peces de talla de diferents èpoques com una bellíssima talla de la imatge del sant Crist del segle XIII; una talla de pedra d’Arnau Pi de 1432 de Santa Maria; el retaule de la Puríssima amb la talla de la verge, per sobre de la dinastia reial de David , obra de 1626; la talla barroca de la verge del Roser del segle XVII y altres calzes, creus, canelobres del segle XV.
Església parroquial de Santa Maria
Ermita de Sant Miquel
Situada a un extrem del poble i recentment restaurada, construïda d’una sola nau. L’interior és embellit amb pintures decoratives del s.XV que creen unes curioses perspectives.
El castell
En linies generals, tota l'edificació pot situar-se entre els segles XII i XIV. El mur exterior del Castell és poligonal i es desenrotlla a l'entorn d'una gran torre, encara que desfigurat per obertures modernes ofereix restes d'algunes finestres coronelles d'arc apuntat.
Dins el pati d'armes, a la dreta s'aixeca la Torre de l'Homenatge , construïda de carreuada grossa i ben cairada. Aquest tipus de torres son anomenades "torres manresanes" construïdes sota l'influència del Comtat de Manresa.
Aquesta torre cilíndrica té vint-i-cinc metres d'alçada per altres tans de perimetre, coronada per merlets convertits durant la guerra de succesió en finestres, mitançant uns arquets de merlet a merlet i formant a l'interior un passadís cobert amb els guaites. Sota inmediat dels merlets hi ha mostres d'haver estat dotada de matacà postís de fusta , a tot l'entorn.
Carrer porxat
L'interior guarda tota la grandesa primitiva , sense retocs i son molt apreciables la profussió de grafits esculpits en la pedra per soldats o presoners.L'acces és a travès d'uns claus clavats a l'exterior , en diagonal, fins a la portella d'entrada oberta a uns metres del sól ; aquesta conserva la porta amb gruixuts forrallats.
Al pati d'armes, s'hi troba una escala descoberta de tipus gòtic, de dos trams, per la qual es puja a la galeria toscana. Per aquesta galeria entrem a la sumptuosa part principal del Castell mitjançant una porta classicista que ostenta la data de 1.544 i un escut abcial.
