Solsona és la capital de la comarca del Solsonés. Els primers pobladors de Solsona tenen el seu origen en el neolític, però l'origen de la ciutat actual cal situar-lo en el segle X, creixent entorn al castell i del monestir.
Catedral de Solsona
L'any 1593 va ser creat el Bisbat de Solsona i un any mes tard, el rei Felipe II li va concedir el títol de ciutat. Solsona manté l'estructura de quan estava enmurallada i conserva tres portals d'entrada: el del Pont, el del Castell i el de Llobera, així com també conserva algunes parts de la muralla i el Pou de Gel, lloc on s'emmagatzemava el gel per a la seva conservació.
L'oferta cultural està àmpliament representada pels museus Diocesà i Comarcal i el del Ganivet i Eines de Tall; així com també per un conjunt d'edificis de gran valor arquitectònic com la catedral, d'estil gòtic i que conserva els tres absis i el campanar del temple romànic consagrat en 1163. En el seu interior es troba un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu de la Mercè i la imatge de la Mare de Déu del Claustre, talla de pedra del segle XII.
 |
 |
|
| Portal de Llobera | Portal del Pont |
El Palau Episcopal és un edifici neoclàssic, on es troba el Museu Diocesà i Comarcal amb importants peces del romànic, del gòtic i del renaixement, i també una sala dedicada a escultures de sal de Cardona.
La visita per Solsona ha de prendre's amb calma gaudint del passeig pels seus carrers i places com la de Sant Joan, contemplant edificis com l'Ajuntament, del segle XV; o el Palau Llobera, exemplar típic de casa catalana del segle XVI.
En un ràdio de menys de quatre quilòmetres, Solsona oferix racons plens d'atractiu, com el parc de la Mare de la Font, espai natural per a tota la família; el Castellvell; el santuari del Remei; també nombroses fonts, esglésies romàniques i altres construccions, com el pont de l’Afrau, antic aqüeducte.
