Aquest sender forma part del GR europeu E-7 i enllaça Puigcerdà amb Montserrat. Passa per indrets d’alt interès paisatgístic, com els parcs naturals del Cadí-Moixeró i de la Muntanya de Montserrat o l’espai natural del Catllaràs, i ressegueix un tram del riu Llobregat. També es troba amb edificis religiosos destacats, com el monestir de Montserrat o el de Sant Benet de Bages.
Els 158 quilòmetres del GR 4 comencen al pont internacional de Puigcerdà, que recull les marques europees del sender E-7 Mar Negre - Oceà Atlàntic, que uneix Constança (Romania) amb Lisboa (Portugal).
Puigcerdà és la capital de la Cerdanya i un important centre comercial i de serveis. Aquí es pot enllaçar amb el GR 11, que ressegueix el Pirineu, tot i que el GR 4 es dirigeix cap al sud per arribar al poble d’Alp, després de recórrer bona part del sector català de la vall de la Cerdanya.
Aquesta vall és la més àmplia de tot el Pirineu, folrada d’un tapís verd de pastures, boscos i conreus. A Alp, el sender es troba amb el GR 150, amb el qual comparteix l’ascensió de més de mil metres de desnivell a l’estació d’esquí de Masella, primer, i al coll de Pal després.
Allà, el GR 4 penetra al Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb dues opcions. El sender original viatja a l’est fins al coll Roig i davalla fins a la Pobla de Lillet, ben a prop del naixement del Llobregat. Per contra, la variant GR 4-2 continua amb el GR 150 fins a Bagà, passant pels refugis de Coll de Pal i de Rebost. Després continua per Guardiola de Berguedà, on creua el riu Llobregat, i Sant Julià de Cerdanyola per reunificar-se amb el GR 4 a l’excepcional espai natural de la serra del Catllaràs, a l’alçada de la collada de Falgars.
El Catllaràs és un dels espais naturals més indòmits del Prepirineu català. La dificultat d’accés motoritzat que presenta, atesa la seva orografia accidentada i una vegetació exuberant, hi han afavorit el desenvolupament d’una vida natural en estat salvatge. A la tardor, és un dels millors indrets del país per observar, o com a mínim sentir, els cérvols en època de la brama.
El GR 4 es troba en aquest entorn amb el GR 241 per primera vegada, un sender que torna a trobar-se més endavant a Borredà i encara després a la serra de Picancel, a la població de la Quar. El camí continua dret cap al sud, supera serres i torrents i ressegueix un tram de la riera de Merlès a l’alçada de Santa Maria de Merlès.
Sant Pau de Pinós i Sant Miquel de Terradelles són els dos punts intermedis més interessants abans d’arribar a veure el Llobregat, a l’alçada de Sallent. En aquest terme municipal, s’hi obre la variant GR 4-3, que passa pel centre urbà i es retroba amb el GR 4 al sud de la població, on cal creuar el riu.
La vegetació de ribera és la protagonista durant els quilòmetres que es ressegueix el curs del riu Llobregat. Passa al costat de poblacions com Sant Fruitós de Bages o Navarcles, on enllaça amb el GR-3. Cal destacar l’impressionant monestir de Sant Benet de Bages, restaurat recentment. El riu es torna a creuar un parell de vegades fins que s’arriba a Sant Vicenç de Castellet, ja a les envistes de Montserrat.
A partir d’aquí s’entra al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i s’afronta l’ascensió per la banda del refugi Bartomeu Puiggròs. Les capricioses formes que prenen els conglomerats rocosos de la muntanya més emblemàtica del poble català són un dels espectacles naturals que no s’han de deixar perdre en una travessa per la Catalunya central.
Allà, el GR 4 es troba amb el GR 172, amb el qual comparteix viatge fins al monestir de Montserrat, on també fan cap el GR 5 i el GR 6.
Es preveu que, en un futur, el GR 4 continuï des del monestir de Montserrat fins a Mequinensa, passant per Igualada, Tàrrega i Lleida, per enllaçar amb el GR 8.
