La Val d'Aran (en aranès) o Aran és un país occità situat administrativament a l'extrem nord-occidental de Catalunya i culturalment a l'extrem sud d'Occitània (Gascunya). És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb capital a Viella, amb un govern autònom (Consell General d'Aran) en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Vall d'Aran.
La llengua pròpia d'aquesta comarca és l'aranès, varietat gascona de l'occità, i en són oficials també el català i el castellà.
Celebra la seva festa nacional el 17 de juny.
ESTANYS DE COLOMERS
Els Estanys de Colomèrs són un conjunt de 38 estanys ubicats dins i al voltant del Circ de Colomèrs, una visita obligada a la Vall d'Aran.
El circ el formen un conjunt de cims força abruptes disposats en forma de cercle, d'entre els quals cal destacar la Creu de Colomèrs, el gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Els canals amb fort pendent i les seves parets verticals li confereixen un aire espectacular. Es pot gaudir d'una esplèndida panoràmica des de qualsevol dels seus cims i, als nostres peus, hi trobarem el conjunt de llacs coneguts com els Estanys de Colomèrs. Hi ha uns 38 estanys que donen una nota de color al preciós paisatge que queda als nostres peus.
Hi ha una ruta de senderisme anomenada Circuit dels estanys del circ de Colomèrs, amb un temps de recorregut de 3 hores i amb un desnivell de 600 metres.
Comença sortint del refugi de Colomèrs, allà teniu un itinerari circular d'allò més recomanable que permet visitar un munt d'estanys de mides i formes ben diferents: l'estany Mort, el llac dels Cabidornats, el Lac deth Port des Colomers, els lacs Obago, Redon i Long i el Lac Major de Colomers, al costat mateix del refugi, són alguns dels llacs que trobareu al llarg del camí. Cadascun amb la seva pròpia personalitat, us serà difícil saber quin és el més bonic.
ANETO
El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva altitud és de 3.403,5 metres. Al seu cim es va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.
És considerat per alguns el punt més alt dels Països Catalans, encara que segons l'avantprojecte de la Llei de llengües d'Aragó el patuès, dialecte que es parla a Benasc, es considera una forma de l'aragonès i no del català.
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
La glacera, que cobria 79.6 hectàrees el 2005, està disminuint ràpidament a causa de la pujada de les temperatures a l'estiu i de la disminució de les precipitacions hivernals durant tot el segle XX. El 1981 cobria 106.7 hectàrees, i al segle XIX més de 200. (Boletín Glaciológico Aragonés, 2004).
