Situades a la capçalera alta de la Noguera Pallaresa, en la zona més septentrional del Pallars Sobirà, i limitant al nord amb el departament francès de l’Ariège, a l'oest amb la Vall d’Aran, connectada des de 1922 per la carretera del Port de la Bonaigua, i la Vall de Boí, a l'est amb la Vall de Cardós i al sud amb Llavorsí, les Valls’d Àneu són una subcomarca ben delimitada, amb una personalitat històrica pròpia, com ho testimonien el “Llibre de Privilegis i Ordinacions”, del s.XIII-XV, o el “Capbreu dels’Valls d Àneu” de 1669.
 |
 |
|
| Paisatge a prop del pantà de la Torrasa | Campanar a Esterri d’Àneu |
Des del punt de vista geogràfic, la seva ubicació en ple Pirineus axial ha configurat el territori com un veritable paradís natural on s'alternen frondoses valls modelats per l'acció de rius i barrancs, boscos de coníferes, prats alpins i alts cims envoltats de llacs d'origen glacial. L'orientació del relleu i les considerables diferències d'alçada donen a la zona una diversitat climàtica caracteritzada per un clima de tipus mediterrani en el fons de les valls i un alpí en les zones més altes. En línies generals, es donen estius suaus i hiverns secs i freds, amb primaveres i tardors de curta durada.
Administrativament, el territori s'estructura en quatre municipis, Alt Àneu, Espot, Esterri’d Àneu i la Guingueta d Àneu, que aglutinen 24 pobles (alguns d'ells de procedència antiguíssima, citats ja a l'acta de dedicació de la catedral d'Urgell), sobre una superfície de més de 400 Km2 i una població que ronda els 1.600 habitants.
Refugi al Port de la Bonaigua camí de Vielha
Des del punt de vista turístic les Valls’d Àneu oferixen al visitant un ventall de possibilitats gairebé inesgotables: des d'esports d'aventura i d'hivern, passant per l'excursionisme o els simples passejos en el marc del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici i voltants, fins a les rutes del romànic, l’Ecomuseu o la gastronomia autòctona, en un marc incomparable on els pobles encara mantenen l'encant d'una tradició mil·lenària, agrícola i ramadera, forjada amb pedra, fusta i llosa sense haver renunciat al progrés i la tecnologia.
