La declaració de Montanyana com Conjunt Històric-Artístic en 1974 -confirmada el 1984 al ser considerades bona part de les seves edificacions com Bé d'Interès Cultural- no li ha reportat a aquest monumental conjunt urbà fins a la data avantatges dignes d'esment. L'abandó i la ruïna s'estenen per bona part del seu caseriu urbà sense que les promeses d'urgents actuacions que realitzen periòdicament les diferents administracions s'hagin traduït en fets concrets. Afortunadament, ara sembla que la cosa va de debò ja que l'Institut Aragonès del Sòl i l'Habitatge (ISVA) s'ha compromès a encarregar en breu la redacció d'un Pla Director per a la seva Rehabilitació Integral.
Montanyana mereix aquest esforç. És un espectacular conjunt monumental pel qual no semblen haver passat els anys si no fora per la mala herba i l'abandó que regnen en bona part del seu nucli urbà. La localitat presenta una tipologia plenament medieval amb les seves construccions en maçoneria i teula que s'encimbellen sobre un promontori tallat gairebé a pic per tres dels seus costats. Al capdamunt, sobre un altiplà que domina l'estructura urbana, l’impressionant silueta de l'església parroquial de Santa María de Valdós i la de la torre militar propera es retallen sobre l'horitzó.
 |
 |
|
| Conjunt medieval en restauració | Portada de Ntra. Sra. de Valdós |
El poble està dividit en dos barris al costat de la confluència dels barrancs de Sant Miguel i Sant Joan que es comuniquen entre si per mitjà d'un airós pont gòtic de doble arquejada. En el seu conjunt urbà preval el caràcter medieval que li atorguen les seves estructures defensives. Les restes de les dues torrasses de planta circular i tipologia romànic-llombarda que vigilen des de l'alt l'entrada als dos barrancs, l'existència de muralles que abracen el perímetre mig del tossal sobre el qual s'assenta bona part de la població -obertes en porta única d'arc semicircular amb dovelles que encara es conserva i al costat de la qual s'eleva una esvelta torre quadrada bastant posterior per estructura i aparell a les anteriors- i les nombroses rampes, portalons i passadissos que recorren i travessen els seus carrers revelen el seu agitat passat i la importància estratègica que va deure arribar a la població en l'època medieval.
Les mostres d'arquitectura civil no s'acaben en aquesta succinta relació de l'estructura fortificada de l'antic castrum de Montanyana. Encara avui guarda el poble interessants mostres d'arquitectura civil patents, per exemple, a l'antiga plaça de l'ajuntament, on s'aixeca un curiós edifici amb un singular ràfec de maó i teula que ha reaprofitat en les seves parets elements provinents d'una antiga església romànica de la localitat. Dos dels capitells originals del temple desaparegut subjecten la balconada que mira a la plaça i al veí barranc de Sant Miquel. Altres diverses casones blasonades i nombrosos racons evocadors es mostren al visitant i li recorden el passat esplendor d'aquesta vila medieval pràcticament desconeguda.
 |
 |
|
| Restes de torre cilíndrica medieval | Pintures romàniques a l’ermita de S.Joan |
Esment apart mereix l'arquitectura religiosa que te Montanyana. La localitat va arribar a tenir quatre esglésies, de les quals es conserven dues; la parroquial, al cim de l'altell que domina el conjunt urbà, dedicada a Nostra Senyora de Valdós i l'ermita de Sant Joan Baptista, a la vora del barranc del mateix nom.
La de la Verge de Valdós és una construcció romànica tardana -possiblement de principis del segle XIII- de planta de creu llatina amb absis semicircular llis i orientat, més baix que la nau, la cornisa de la qual se sustenta sobre canets i al centre de la qual s'obre un ventanal d'arc de mig punt dovelat i amb vessament exterior. L'interior del temple presenta una volta de canó en la nau i en els braços del creuer i de cambra d'esfera a l'absis amb interessants solucions constructives.
Però, sens dubte, l'element més cridaner d'aquest conjunt és la portada meridional, un suntuós exemplar llaurat de la transició romànic-gòtica. Formada per cinc arquivoltes de mig punt en degradació i emmarcades per una altra de puntes de diamant, aquestes apean alternativament sobre brancals i columnes, totes elles amb capitells historiats que representen diverses escenes relacionades amb el pecat i els seus efectes a la seva part esquerra i, a la dreta, altres relacionades amb el procés de salvació. En el timpà sobre la porta apareix un Pantocràtor sedent escolpit, excel·lentment realitzat, beneint amb la mà dreta i sostenint un llibre a l'esquerra i emmarcat en una mandorla que subjecten dos àngels amb les ales desplegades que sorgeixen d'entre els núvols.
Damunt d'aquesta portada hi ha una àmplia fornícula d'arc de mig punt moldurada entre impostes sota les quals corre un fris de arcuacions de tipus llombard sobre petites mènsules escultòriques. Adossada a aquest mateix mur s'alça una airosa torre-campanar de planta quadrada i tres cossos que està ornamentada amb arquets cecs trilobulats, característics del segle XIII però molt originals en la tradició arquitectònica ribagorçana.
Al vessant oposat del barranc de Sant Joan es troba l'ermita del mateix nom. Era aquesta una advocació relacionada amb el domini que van exercir els cavallers Hospitalaris sobre la localitat des de 1175 i l'església pot datar-se per aquestes dates. És una construcció d'una nau amb volta de canó -parcialment esfondrada i sobre la qual es va començar a actuar fa una parell d'anys, absis semicircular amb cambra d'esfera i una airosa espadanya de tres forats rematant l’hastial d'occident. La seva porta principal s'orienta a ponent i està precedida per quatre arquivoltes, dos son de baquetó, altra plana i la més interior angrelada. Apean aquestes sobre brancals entre les quals s'intercalen columnes amb capitells historiats amb escenes al·lusives a la vida del Baptista de molt bona factura tècnica i un acceptable estat de conservació. En el transcurs de la comentada actuació realitzada en l'interior de la nau, van aparèixer unes interessants pintures de tradició tardo-romànica que estan sent estudiades en l'actualitat.
