Camins del Jussà és un projecte de recuperació dels antics camins de ferradura i altres camins històrics i tradicionals de la comarca del Pallars Jussà. Alguns camins que estaven a punt de perdre’s s’han reobert i, en general, s’han dut a terme treballs de conservació, s’ha instal·lat senyalització a les cruïlles i s’ha balisat el recorregut amb marques grogues. El resultat és una sèrie d’itineraris a través dels quals es poden descobrir els millors racons d’aquesta comarca pirinenca.
Els Llacs de Manyanet: La vall de Manyanet és una de les avantsales del gran laberint de muntanyes pirinenques i alhora un cul de sac des del qual és difícil arribar enlloc.Això l’ha condemnat a restar massa sovint oblidada però avui fa que la vall sigui un indret ideal per a trobar la tranquil·litat i el silenci que busquen molts senderistes.
Itinerari: Inici:
- Manyanet (1.550 m) La pista que puja fins als llacs de Manyanet comença al mateix poble de Manyanet, però només els primers 3 quilòmetres són oberts al trànsit rodat. L’itinerari a peu es pot començar, doncs, tant al poble com en el punt on hi ha instal·lada la cadena a la pista.
Des de la part alta de Manyanet cal agafar la pista que enfila amunt travessant un bosc i resseguint el marge dret del riu. Més amunt la pista creua una zona de pastures on transcorre més planera. Després de perdre una mica d’alçada i creuar tres barrancs s’arriba al punt on la pista queda tallada per una cadena.
- Cadena (1.650 m) Es continua per la pista que a partir d’aquí s’enfila en fort pendent i fent ziga-zagues fins a la capçalera de la vall.
Capçalera de la vall (2.000 m) La vall s’obre i la pista es fa més planera mentre va voltant la capçalera.
- Barranc Gros, cruïlla senyalitzada (2.100 m) A partir d’aquí l’itinerari fa una volta per la capçalera de la vall que acabarà en aquesta mateixa cruïlla. Es continua per la pista que es decanta a l’esquerra i s’enfila serpentejant fins a la coma dels Estanyets.
- Coma dels Estanyets, cruïlla senyalitzada (2.240 m) Per arribar als estanys de Manyanet cal continuar amunt per la pista que hi porta directament.
- Estanys de Manyanet (2.450 m) El primer estany que es troba és molt petit però si es continua pujant cap a la dreta se’n troba un altre de més gran. Des dels estanys cal tornar enrere pel mateix camí fins a la coma dels Estanyets on es troba el camí cap a la Bassa.
- Cruïlla de la Bassa (2.240 m) Des d’aquest punt es pot continuar baixant pel mateix camí que s’ha fet a l’anada o fer una petita volta passant per davant la Bassa. Si es tria la darrera opció es deixa la pista i es continua cap a l’esquerra en direcció est tot vorejant el turó per un dels molts carrerons de bestiar que hi ha.
- La Bassa (2.286 m) Es passa de llarg la Bassa, una zona de mulleres que a principis d’estiu encara manté aigua, i es segueix vorejant el turó en la mateixa direcció, passant per una segona zona de mulleres. A partir d‘aquí a l’arribar al segon barranc es canvia de direcció per continuar a la dreta de baixada. A pocs metres ja es troba el barranc del cap de Llevata.
- Barranc del cap de Llevata (2.266 m) Es segueix el curs del riu (direcció sud-oest SW) sempre avall fins arribar al barranc Gros, just a la cruïlla per on ja s’ha passat anteriorment.
- Barranc Gros (2.100 m) Des d’aquí la tornada es fa per la pista, seguint el mateix recorregut que a l’anada però en sentit invers.
- Manyanet (1.550 m) Final de l’itinerari.
Bona part de la caminada fins als estanys de Manyanet transcorre entre prats alpins, tot i que prop del poble i al voltant del riu hi ha un extens i valuós bosc caducifoli on es poden trobar roures, trèmols, avellaners, freixes, noguers, salzes, cirerers i oms.
L’estany de Manyanet, situat a 2.450 metres d’alçada, està en un ambient propi de l’alta muntanya dominat per grans extensions de prats molt valorades per la ramaderia que els ha aprofitat com a zones de pastura per a ovelles, vaques i eqües durant l’estiu. Aquests prats alpins romanen coberts de neu tots els mesos d’hivern però amb l’arribada de la calor i el desglaç, ja ben entrada la primavera i a principis d’estiu, s’omplen de colors i vida amb milers de flors com les orquídies, la genciana, la tora o el panical blau.
Per aquí hi pastura molt sovint l’isard, que no és estrany de veure en petits grups al voltant de l’estany o bé enfilant-se per les tarteres i els pedregams dels cims que tanquen el circ de la vall.
A la zona també es poden veure els grans estols de voltors, i alguna parella d’àguila daurada o trencalòs, tot i que el més abundant és el xoriguer. Pel que fa als mamífers s’hi pot trobar l’ermini i més avall el porc senglar, l’esquirol, la fagina, la mustela i el teixó.
