26 de Octubre de 2020   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

Ascensió al Besiberri Sud i Comaloforno

Text: Rafael Montoliu



Enclavat al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, a l’Alta Ribagorça, el pic Comaloforno (3.033 m) és el més alt que s'alça enterament dintre de Catalunya. (La Pica d’Estats amb 3.143 m és més alt però no és totalment nacional, ja que es comparteix amb França al ser fronterer).

El panorama a contemplar des del Comaloforno és molt gratificant i enriquidor: AL Nord: Besiberri Nord; al Nord-est: Montardoe; a l'Est: Punta Alta; a l'Oest: Pic de Vallibierna; a l'Oest-Nord-oest: Maladeta, Aneto, Perdiguero, Posets, Bachimala, La Múnia, Monte Perdido; al Sud: Monyido, Gelada; i al Sud-est: Pic del Pessó, Tuc de Carants.

Per l'ascensió existeixen fonamentalment dues rutes: Des de l'Hospital de Vielha, el recorregut del qual és de baixa dificultat i exempt d'escalada, encara que més llarg; i des de la presa dels Cavallers pels passos del “Osso”, que encara que més recte, resulta molt dur i es requereix experiència.
Aquest últim recorregut és el que se'ns descriu amb més detall.

Des de l’Hospital de Vielha
Característiques:
Desnivell:1500 mts. Total:3h35' fins a Besiberri i 4h15' fins a Comaloforno.

Descripció del recorregut
Un quilòmetre abans de la boca sud del túnel de Vielha, creuar el riu per un pont enfront de la cabanya d’Icona.
La pista està ara en dolentes condicions i baixa paral·lela a la Noguera Ribagorçana 1km, fins als 1500 mts.
Si disposem d'un Jeep, podem ascendir per aquesta sinuosa pista fins als 1680 mts. que creua el riu Besiberri, en cas contrari, cal pujar per una sendera d'un bosc d'avets i fajos, al costat del riu durant 30'.

La pujada contínua forta. Passar pel vessant S del riu Besiberri i continua pujant per un terreny de roca granítica, arribant a l’Estany de Besiberri (1h40') on existeixen uns bonics prats per acampar.
Agafar la senda que surt per praderies ascendents paral·leles al rierol, amb direcció NE, per girar a l'E i més tard a l'SE, després de superar una dura barra granítica.
Deixant a la nostra dreta el pic Abellers, ens apropem a la paret del Besiberri, situada a la nostra esquerra.
Aviat arriba la zona de grans blocs, superem lentament i amb paciència (2h30').

Arribem a un "plateau", als 2.700 mts on comença una gelera, de neu molt dura per arribar al serral d’Abellers (3h15') (2.980*mts).
Des d'aquí, en 20' podria pujar-se tant al Pic Abellers (2.965 mts) com al Besiberri Sud, el nostre pic en qüestió. Girar a l'esquerra (E), entrant en una canal descomposta que ens duu directament al cim del Besiberri Sud (3.030 mts) (3h35').

Pot seguir-se crestejant, seguint les fites, per arribar al Comaloforno (3.033 m.) (40' més).

Des de l'esquerra de la presa de Cavallers
Una mica més dalt del balneari de Caldes de Boí arribarem amb cotxe al peu de la presa de Cavallers (1.783 m.) a això de les 7 del matí.
L'itinerari escollit, itinerari dels passos del "Osso" per a ascendir al Comaloforno.

Per això hem de creuar al costat esquerre de l'embassament per sobre de la presa i, a l'arribar al final d'aquesta, prendre una sendera que ens duu cap a la dreta al qual trobem un rètol que ens indica l'adreça dels passos de l’Osso, i l’altre que adverteix que és un recorregut per a gent preparada.

Uns metres mes endavant ja iniciem un laboriós, exigent i llarg ascens, per una sendera ben definida i marcat de tant en tant amb cairns.

Endinsats ja en una zona boscosa, donem amb un curiós pas (que no es pot salvar per cap altre lloc), que ens obliga a passar per sota una gran llosa i introduir-nos en una estreta xemeneia, per la qual hem de grimpar un parell de metres.
Les motxilles passen amb molta dificultat. Deduïm que és el primer pas del "Osso".

Abandonant ja el bosc i vorejant els Espadats de Comalestorres pel nord (magnífica zona d'escalada), vam arribar a una enorme pedrera que ascendim (per la base dels Espadats), fins a arribar a una zona herbosa des de la qual podem veure, a la nostra dreta i en direcció nord, l'últim pas del "Osso", que no és més que un petit serral que ens indica el camí a seguir.

Una vegada al (2.454 m.) passem a la vessant nord de la creta on es troba aquest pas i, desviant-nos cap a l'est durant uns centenars de metres (aquesta zona està pobrament senyalitzada), girem cap al sud-oest per a remuntar una pedrera.

Des de la zona mes alta d'aquesta lloma pedregosa, podrem distingir, uns centenars de metres més baix i en direcció nord-oest, un llac allargat (sobretot no confondre amb l’estany Gelat de Comaloforno") i el cresteri dels Besiberri.

Seguint en direcció sud-oest, per un roquissar que arriba a amargar, topem amb l'enorme, rodó i preciós "estany Gelat de Comaloforno", a 2.686 metres d'altitud.

Des d'aquest lloc i en direcció sud, se'ns mostra, d'una forma avasalladora, la cresta que uneix el pic de Comalestorres, de 2.815 metres d'altitud i la nostra meta final, el Comaloforno, de 3.029 metres.

Vorejat el llac pel seu costat nord, ens dirigim gairebé directament al sud, fins a la base de la cresta comentada, a través de les restes d'una gran gelera que, a la fi d'agost, no ens obliga a fer servir els grampons.
Des d'aquest lloc i canviant de rumb novament (aquesta vegada cap a l'oest), ascendim penosament una tartera molt descomposta, en paral·lel a la cresta fins a donar amb un enorme canchal que ens duu fins a la base d'altra tartera, molt mes descomposta i podrida que l'anterior, des de la qual s'albira, en direcció sud i al final d'ella, una xemeneia que ens duu fins al Comaloforno.

L'ascensió per la tartera és molt laboriosa, amb continus i petits corriments de pedres que ens fan descendir molts dels passos que hem donat.
A la part superior la terra i pedres es decomponen amb tanta facilitat que és fàcil provocar la caiguda d'enormes roques, amb el consegüent perill pels que et segueixen.

Uns metres més amunt la roca ja és molt mes sòlida permetent-nos grimpar amb facilitat fins arribar a l'aèria cresta que ens duu al cim.
Poc més que una petita creu, col·locada a l'estret cim, ens indica que ja hem finalitzat l'ascensió; això sí, la vista des d'aquest magnífic alturó no té desaprofitament.

A la nostra esquena, en direcció sud, l'agresta punta Celesti Passet (d'escalada) i a la nostra esquerra, pujant cap al nord, la cresta dels Besiberri, amb l'enorme i arrodonit Besiberri Nord al fons. Totalment a l'oest distingirem la glacera i l'imponent Aneto i al sud el Turbó.

El descens ho iniciem per la vessant sud de la cresta per, poc després, desviar-nos i seguir-la per la seva base cap al nord (posant molta atenció en els pocs cairns que ens indiquen la ruta) fins a donar amb l'itinerari de descens del Besiberri Sud, molt millor senyalitzat que qualsevol altre.
A través de pesades tarteres depassem per l'est i a certa altura, els estanys Gelats de l'Abeller.

A partir de l'últim d'ells, les corbes de desnivell s'accentuen fent-nos esforçar en alguns llocs i obligant-nos a posar les mans en uns altres, per a descendir per l'esquerra de la cascada i, abrigallats a la paret del pic de Lequeutre, arribar als estanys de Gémena, que també superem per l'est i a certa altura, fins a una cascada on el camí descendeix abruptament i s'introdueix a les primeres zones arbolades.

Amb els peus adolorits per aquest camí, que ens obliga a un exercici continu; prenem una sendera millor marcada que descendeix fins a una encantadora prada, per la qual discorre afablement el torrent de Gémena.

Després d'aquest idíl·lic lloc anomenat "Pla de la Cabana", vam prendre un ombrívola sendera que s'introdueix al bosc i ens deixa, després de 4:30 hores des del cim, al lloc de recepció del parc. A tres quilòmetres dels cotxes.