26 de Octubre de 2020   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

El Monestir d'Alaó. Un enclavament màgic

Text: Gloria Francino Pinasa



Envoltat de belles muntanyes, Sant Cugat, Vinyer, L’Obaga, i al costat del riu Noguera Ribagorçana apareix el Monestir d’Alaó. Pertany al municipi de Sopeira, el significat etimològic del qual és evident: “sota la pedra“.

Aquest poble, situat en la Nacional 230 i a uns 721m d'altitud, es manté, principalment, gràcies a l'agricultura i la ramaderia. Aquí encara apareixen cultius mediterranis: la vinya, l'olivera, esplèndid matís del paisatge. Sopeira és el punt clau on comença la comarca de L’Alta Ribagorça. El Congost d'Escales era l'element orogràfic que marcava aquesta distinció, actualment per la presa elèctrica, Escales.


Monestir d’Alaó

Una història de Comtes, Abats i Bisbes
La seva història es remunta a l'any 806, quan el comte Bigón de Tolosa encarrega a l'abat Crisògon la reorganització de Santa Maria.
Més endavant, durant els segles IX i X, es va convertir en el defensor espiritual del “pagus orritense” ; en aquest moment depenia del Bisbat d'Urgel, després va passar a Roda i a partir del segle XII a Lleida: d'aquest Bisbat va dependre fins a 1995, any que va passar a Barbastre.

És el bisbe Raimund Dalmaci de Roda, al s.XI, el que fa que es restableixi la vida monàstica en ell; va nomenar abat a Bernard Adelm.
Va haver monjos que van recopilar els havers i propietats del Monestir. Un dels monjos copistes que va sobresortir va ser el monjo Domingo en el s.XI.
El Monestir depenia de l'ordre benedictina, el lema de la qual era “ora et labora”.
Entre altres labors conreaven els camps contigus. Va haver vida monàstica fins a la desamortització de Mendizábal en 1835 .

Cap destacar el nom de l'abat Benet Latràs, conegut popularment amb el nom de “El Cos Sant”. Després de la seva mort a Saragossa l'any 1682, on assistia a les Corts que se celebraven en la ciutat, va ser traslladat a la cripta del Monestir on va romandre fins a la Guerra Civil del 36, moment en el qual va ser cremat el seu cos incorrupte. Es conten diverses llegendes sobre aquest personatge, la més coneguda és la dels “arrieros”.

De l'antic Monestir es conserva l'església, que és la Parròquia de Sopeira, la qual està dedicada a Nostra Senyora de la O – en els documents antics apareix dedicada a Santa Maria de Alaó -, la festivitat de la qual se celebra el dia 18 de desembre.


Pont sobre la Noguera Ribagorçana prop del monestir

La bellesa del romànic
L'església guarda les característiques pròpies del romànic. Va ser consagrada pel bisbe de Roda, Raimundus, Sant Ramón, el dia 8 de novembre de l'any 1123, encara que en la inscripció que apareix en la cripta consta el 16 de setembre com data de la consagració.

S'accedeix al Monestir per la porta principal situada al mur sud. Aquesta presenta arquivoltes de mig punt i adorns amb escacat i rematada central amb crismó.

La planta de tres naus: La central amb volta de canó, molt esvelta, les laterals, amb volta d'aresta.
A l'esquerra apareix una porta que donava accés al claustre – actualment en ruïnes i del que s'espera una restauració -.

A la nau de la dreta existia en un pilar una escala que donava entrada al púlpit, probablement barroc, que encara es conserva.
El paviment està confeccionat amb pedres de riu. Les quals formen unes roses hexagonales.
Els capitells de les columnes adossades als pilars són senzills, amb formes geomètriques o vegetals. Les dues columnes que estan a banda i banda del cor, suporten un gran pes i mostren major grandiositat en la talla de les peces i en les escultures d'aus i el símbol del nus de l'infinit.

Apareixen també quatre piles, dues d'elles d'aigua beneïda, una altra molt arcaïca per a l'oli i altra enorme i perfecta bautismal – possiblement d'immersió -.

En l'absis central al que s'accedeix per unes escalinates, apareix un mosaic treballat amb pedra dura del país. Els motius circulars i amb sanefes de quadrats presenten un cromatismo vermell, negre i blanc.
En la zona de la dreta del presbiteri apareix un símbol cristià: el peix i els sis pans. Es desconeix la data exacta de construcció d'aquest paviment antic i únic en la comarca.


Monestir d’Alaó

Sota el presbiteri hi ha una cripta en la volta de la qual apareix la inscripció de consagració del temple. Existeix l'opinió que la cripta és la resta d'una antiga capella visigoda que va existir abans que el Monestir romànic.

Tres finestres sageteres amatents en l'escalinata d'accés al presbiterio i una en la part baixa de l'absis central li donen llum. Possiblement en el sòl es troben les tombes d'antics abats. Es conserven allí les restes d'unes pintures, - possiblement frescs del XV o XVII - que procedeixen de la sala capitular, propera al claustre i avui restaurada.

Tant els absis com els murs exteriors estan adornats amb el escacat jaqués i els arquets llombards, molt usats en tot el romànic de la zona.

El campanar és posterior a la resta de l'edifici i ha estat recentment restaurat.
La teulada actual és de pissarra, encara que l'autèntic era de llosa del país – encara cobreix els absis -.


Un enclavament ple de tresors
Aquest Monestir té un dels cartularis més importants de l'època medieval, en el qual apareixen 327 documents datats entre els anys 806 i 814 el més antic, i fins a 1245 el més recent.
Tots ells ens mostren les donacions, possessions i consagracions d'esglésies que estaven relacionades o depenien d’Alaó.