El Castell de Llordà ja apareix documentat a finals del s. X, encara que es considera que l'edificació va ser construïda per Arnau Mir de Tost en la primera meitat del s. XI.
En el seu moment va ser una fortalesa de grans dimensions, capaç de donar acollida a gran nombre de persones. A finals del s. XI pertanyia al bisbat de la Seu de Urgel, titularitat que es va mantenir fins a principis del s. XIX.
 |
 |
|
| Vista del Castell | Una de les torres defensives |
El conjunt monumental de Llordà és especialment remarcable per ser una fortalesa innovadora respecte als castells d'Europa de la mateixa època. Aquest impressionant castell edificat sobre un cingle volia reunir en una mateixa construcció un punt de vigilància i defensa i un centre residencial amb tots els elements senyorials i de luxe de l'època.
Tot fa pensar en l'existència de tres recintes envoltats per un mur exterior o a prop del qual s'endevinen vestigis, en l'interior dels quals es trobaven l'església i el conjunt canonical, i més endins els dos recintes propis del castell. Malgrat el seu estat ruïnós, aparentment total, el castell de Llordà constitueix el conjunt de castell-palau residencial del s. XI més complet que s'ha conservat a Catalunya.
 |
 |
|
| Detall de la capella | Torre de l'Homenatge |
S'accedeix al conjunt pel recinte exterior, del qual només romanen la torre nord i el traçat d'una gran sala, destinada probablement a l'allotjament de la tropa i del personal del castell. A través del pati que forma aquest recinte s'accedeix al superior per una porta situada en l'extrem nord i que constitueix el nucli residencial del castell. Aquest s'organitza al voltant d'un pati en l'extrem occidental del qual hi ha l'edifici principal, de dues plantes i amb dues sales a cada una. Al pis superior es repeteix aquesta mateixa distribució: en la principal, amb la porta d'accés des del pati per una escala, és on es desenvolupava la vida domèstica dels senyors del castell, situant-se al costat d'ella els dormitoris. Al pis inferior d'aquestes sales-dormitori hi havia dues estances amb accés des del pati i una d'elles era la cuina, que encara conserva la campana de la xemeneia.
En aquests moments aquest recinte fortificat està en fase d'exploració i restauració, processos que, una vegada acabats, permetran que reconèixer perfectament les estructures que són de difícil comprensió.
