La població de Talarn, pertany a la comarca del Pallars Jussà, ocupa la conca mitjana de la Noguera Pallaresa, a cavall entre els alts cims dels Pirineus i la Serra del Montsec. Al sud limita amb la Catalunya central i la comarca de la Noguera.
El municipi de Talarn s'estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant a la població de Tremp, la qual es creu que es va originar en un territori inicialment integrat a Talarn.
Els carrers conserven l'aspecte del segle XVII, el moment més esplèndid de la Vila, amb algunes cases nobles, entre les quals destaca la del baró d’Eroles. La plaça major és porticada en la part est i nord. Hi ha restes de les muralles. L'església parroquial de Sant Martí ocupa el centre del nucli; és d'origen romànic i documentada al 1097. No obstant això tal com la vam trobar avui dia correspon a la reconstrucció de 1639.
 |
 |
|
| Torre-campanar de l’església | Monument al Baró d’Eroles |
Conserva un magnífic òrgan barroc. Va ser construït l'any 1748 i s'ha conservat intacte fins a avui, excepte la trompeteria exterior, característica de l'òrgan barroc i ibèric, que va ser reconstruïda pel organista, Gerhard Grenzing, a partir de les poques mostres conservades, quan va restaurar completament l'òrgan l'any 1975. És un òrgan d'un sol teclat de 45 trencades, amb vuitena curta i vuit contres (de DO a SI)
La baranda del petit cor va ser construïda per José Casasses, de Talarn. En el centre d'aquesta baranda figurava, inicialment la pintura de Santa Ana, com homenatge a la Corregidora; però, greument deteriorada en l'any 1936, va ser reemplaçada per la de Santa Cecilia. A costat i costat de la figura de la Santa es troba l'escut d'armes de la Corregidora.
Font a la plaça
Actualment, durant l'època d'estiu, es celebren concerts d'òrgan sota el Patrocini de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb l'actuació de prestigiosos arestes de tot del món. La Font de Caps, als afores, rega els horts de la població.
De l'any 1911 a l'any 1916 es va construir l'embassament de Sant Antoni i la central hidroeléctrica de Talarn. El nom de l'embassament li ve donat perquè en la zona que les aigües van banyar estava la capella de Sant Antoni de Susterris. La presa de retenció d'aigua va ser la més gran d'Europa i quarta del món.
El topònim de Talarn deriva de Talarno, fortalesa cèltica erigida al segle VII abans de Crist. La Vila es forma damunt d'una lloma, a resguard de l'antic castell, que ocupava la part més elevada i al voltant de la qual va crèixer un petit poble que, amb el temps, resultaria un dels centres de població més importants de la comarca. El lloc es cita ja al 1060 .
