Castell de Castellar. Aguilar de Segarra
Documentat des de l'any 983. Aixecat originalment sobre la roca, durant el segle XVII va ser reconstruït com masia.
Castell de Artés
Documentat des de 1078. Conserva restes de dues torres. Actualment és una masia.
Castell de Balsareny
Castell de Balsareny
Documentat des de l'any 900. Entre els primers senyors als quals va pertànyer, consta el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny (1046-1076), successor d'Oliba. Actualment, el castell és de propietat dels barons d'Alòs en el qual resideixen, podent ser visitat mitjançant prèvia concertació.
Castell de Callús
Documentat en 941. Conserva la base de la seva torre i alguns murs.
Castell de Calders
Documentat en 947 en nombrosos escrits del monestir de Sant Benet de Bages. Queda stan sols una torre molt deteriorada i restes de les muralles.
Castell de Cardona (Texte: Andrés Salillas - Weblandia: Castillos medievales de Catalunya)
Documentat des del 981 conserva elements de l'època medieval. El llinatge Cardona té el seu origen en els vescomtes d'Osona el 1062 que posseïen el castell. Guadall va anar el primer vescomte d'Osona. El conjunt disposava en principi un mur que ho envoltava però durant les guerres de l segle XVII (especialment la dels Segadors) apurats per la necessitat d'utilitzar l'artilleria s'envolta d'una segona muralla per ordre del duc de Medina Sidonia, lloctinent de Catalunya. Les muralles que envolten el conjunt daten del segle XIII així com les vuit torres que ho acompanyaven.
Hug II de Cardona va resultar fonamental per a Pere IV el Ceremoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca, pel que en agraïment va obtenir del monarca l'elevació de viscondat a comtat (any 1375). Accedir a aquest títol li representaria per al seu patrimoni, a altre del castell de Cardona les terres limítrofes amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.
Els Cardona han representat per a Catalunya ser un dels més poderosos llinatges que han existit. Ramón Folc I de Cardona per matrimoni emparenta amb les cases condals de Barcelona i Urgell; Joan Ramón Folc I amb la casa real al casar amb Juana de Gandía; Juan Ramón Folc II de Cardona gràcies al seu matrimoni amb Joana de Prades accedeix al comtat de Prades i la baronia d’Entença; Joan Ramón Folc III de Cardona casa amb una filla de Jaune d'Urgell; Joan Ramón Folc IV de Cardona s'entronca amb la casa reial gràcies al seu matrimoni amb Aldonça Enríquez (1467), etc.
Se situa sobre un promontori, en un recinte fortificat del S. IX, en el qual es troben al seu torn, la torre Minyona, i l'església col·legiata de Sant Vicenç consagrada l'any 1040 que conté elements representatius del romànic català dels voltants i alberga els sepulcres de la família Cardona.
La seva situació proporciona una excepcional panoràmica de la ciutat i de les fèrtils terres banyades pel ric Cardener. Algunes habitacions presenten l'encant dels llits amb dosel. Fosses, torres, muralles i elements gòtics s'uneixen a una decoració en la qual predomina el confort i un mobiliari medieval d'inspiració catalana.
Aquest castell, un dels conjunts històrics de més rellevància de Catalunya doncs mai va poder ser rendit per les armes, serà reformat exhaustivament amb la mirada posada en el 2014, quan se celebri el 300 aniversari de la guerra dels Segadors. Convertit en Parador Nacional.
Castell de Súria
Castell de Castellbell
Documentat des de l'any 979 rebia el nom de Castell Belit. Va ser restaurat en el segle XVIII. El que avui es veu constituïx l'obra situada a ponent del pati central ja que la resta va ser destruït el 1719.
Castell de Castellfollit del Boix
Documentat des de l'any 1063, conserva tan sols ruïnes dels murs i d'una torre al costat de l'antiga parròquia de Sant Pere.
Castellnou de Bages
Aquesta torre cilíndrica es documenta des de 972 amb el nom de Castell Buc. Aquesta torre possiblement la de l'Homenatge bastant deteriorada es conserva al costat de restes de murs i fossa.
Castell de Fals. Fonollosa
El castell i també Les Torres de Fals, estan documentats a partir de l'any 1026. Romanen en peus dos conservades torres al costat de l'església parroquial.
Castell de Clarà. Moià
Documentat des de l'any 916. Queden algunes ruïnes i una torre cilíndrica mig derruïda.
Castell de Rajadell
Casal El Saiol Comtal. Moià
Construït durant el segle XVII. Pot veure's una torre quadrada en el centre del que avui és masia.
Castell de Rajadell
Documentat des de l'any 1063, es troba sobre un pujol als peus del qual s'aixeca el poble.
Castell de Sallent
Documentat des de l'any 1208 amb la venda del mateix per Berenguer de Queralt al rei Pere I. Queden algunes ruïnes en un petit pujol, i també restes de murs i mitges torres rodones.
Castell de Sant Mateu de Bages
Anomenat també castell dels Plans, està documentat des de l'any 1014 i conserva únicament ruïnes al costat de la capella de Sant Miquel dels Plans.
Castell de Coaner
Documentat des de 1024. És una torre rodona, sencera al costat de l'església parroquial de Sant Julià de Coaner. La torre és coneguda per la dels Moros.
Castell de Sant Vicenç de Castellet
Documentat des del segle X. Patrimoni original del bisbat d'Urgell, va pertànyer també al rei Alfonso I i als Castellet.
Castell d'Oló.
Documentat des de l'any 906. Conserva una torre i uns murs.
Castell de Súria (Texte: Andrés Salillas - Weblandia: Castillos mediavales de Catalunya)
Documentat des de l'any 993. Aquest castell roquer va pertànyer als vescomtes de Cardona i més tardes als ducs de la mateixa família. Correspon a una gran edificació de superfície rectangular la qual conté en el seu interior una gran torre corresponent a la part més antiga.
En els segles XII i XIII es va convertir en una autentica vila fortificada, emplaçada a la part alta d'un pujol que dominava la ruta de la sal pel seu pas del Cardener. El Poble Vell ha estat escenari de nombroses batalles, sobretot durant les guerres carlistes. Reminiscència d'un passat llunyà, durant molt temps oblidat, avui el Poble Vell ens oferix l'oportunitat de redescubrir els secrets d'una petita vila de tradició medieval, amb cases i carrerons estrets i porxos que s'agrupen dintre del recinte emmurallat, amb unes vistes esplèndides sobre el riu Cardener i l'imponent castell, convertit en Centre d'Interpretació.
Després de la remodelació que ha sofert recentment, s'ha convertit en un espai obert al públic en el qual s'explica a través d'una exposició els períodes clau en el procés de formació de la població. Un muntatge a força de llum i so reconstruïx l'aspecte que hagué de tenir el castell al voltant del segle XIV, amb un rafal situat en el qual seria el pati central, una sala d'armes i la torre convertida a la presó. Actualment està habilitat com Centri d’Interpretació del Poble Vell.
Castell de Talamanca
Documentat des de l'any 965, resta un tros de torre rodona restaurada i modificada i restes de murs de defensa.
