12 de Abril de 2021   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

Visita al nucli medieval de Santa Coloma Queralt

Text: Ajuntament de Sta. Coloma



Els orígens de Santa Coloma de Queralt se situen al voltant del segle X i es relacionen directament amb l'existència del castell de Queralt (Bellprat, Anoia). Al voltant del segle X es va alçar una petita fortificació en l'actual nucli de Santa Coloma aprofitant l'empara del castell de Queralt. Aquesta antiga fortificació serà coneguda com la Carlania pel fet que residien els castellans de la vila.


El nucli medieval
El nucli antic de la població conté elements de notable interès patrimonial. Del recinte emmurallat medieval es conserven quatre portals. El més gran i millor conservat és el portal de Sanou, també anomenat de Cervera. També és important esmentar la Carlania, o antic castell de la població, situada en el mateix Portal de Santa Coloma.

La Plaça Major, amb porxos, està situada en ple centre de la vila. Destaca l'edifici de la Casa de la Vila, (Ajuntament), del segle XVIII. A la façana podem veure dues balconades, datats en 1776, i, en el centre, l'escut de la població. En la mateixa plaça trobem la Torre del Rellotge, emplaçada en el lloc on fins a 1939 havia el monument al Sembrador, obra dels germans Amadeu i Ramón Segura. A la Plaça de l'Església, també anomenada d'Avall, es conserven encara els antics porxos.


 

 
Església de Santa Maria   Carrer al Call jueu

 


El Call jueu, (barri jueu) està situat davant del pati del castell. La comunitat jueva de Santa Coloma va anar una de les més nombroses i bé organitzades de Catalunya durant els segles XIII a XV. El perímetre del barri queda delimitat per les muralles, la Plaça Major, el castell i la plaça de l'Església. En el seu interior havia uns banys, la sinagoga, una carnisseria i un hospital, fora de les muralles disposaven del seu propi cementiri.


El castell dels comtes
Antic castell del segle XI dels comtes de Santa Coloma, reconvertit a palau-residència en el segle XVI. Actualment és de propietat municipal i allotja múltiples equipaments i serveis de la vila. Del primitiu castell es conserva la gran torre cilíndrica de vigilància. Destaquen també el senyorial vestíbul d'entrada i la sala noble, avui utilitzada per a conferències i exposicions.

La referència històrica més antiga sobre el castell consta de l'any 1018. El castell va passar a ser el centre de la baronía de Queralt i residència habitual dels senyors de la vila fins al segle XVI. A la fi del segle XVI va sofrir una profunda reestructuració que ho va convertir a palau-residència. La família Queralt, molt lligada als esdeveniments claus de la història de Catalunya, va ostentar la titularitat del senyoriu de la vila fins al segle XIX. L'edifici, no obstant això, va ser venut a la família Requesens durant el segle XVIII. En 1905 va passar a les mans de mn. Esteve Puig Segura i d'aquest va ser passant per diferents mans fins que en 1987 la família Alió el donà a l'Ajuntament.

 

 


Plaça del castell



L'església parroquial de Santa Maria
Construïda sobre una anterior església romànica, l'actual és d'estil gòtic. Les obres de construcció es van iniciar al voltant de 1330 i van quedar interrompudes sense concloure's. La construcció del temple va ser represa i finalitzada en el segle XVIII. El temple ha sofert dos grans destruccions al llarg dels anys. En l'any 1731 va sofrir un debastador incendi del com va sortir greument afectat. La segona destrucció va tenir lloc en l'any 1936.

Estructuralment, l'edifici consta d'una sola nau, amb capelles laterals situades entre els contraforts. La capçalera consta de cinc capelles radials comunicades per un passadís. El campanar, d'estructura cuadrangular, es va començar en el segle XIV i es va finalitzar en el segle XVII. L'església disposa d'un segon campanar gòtic, més petit (anomenat campanaret), de forma octogonal.

 


Vestíbul del castell-palau



La portalada actual, presidida per la imatge de Santa Coloma, va ser manada construir en 1577. En l'angle interior d'aquesta es poden veure dos caps, una masculina i altra femenina, que segons compte la veu popular representen els senyors de la vila.

Entre les capelles més destacades trobem la de la Santa Creu, amb el retaule de Sant Llorenç. Es tracta d'un magnífic retaule d'alabastre de Sarral treballat per Jordi de Déu en els anys 1386-1387 .


L'Església de Santa María de Bell.lloc
Església de l'antic convent de la Mercè, avui desaparegut, manada construir en el segle XIII aprofitant l'espai ocupat anteriorment per una ermita romànica, part de la qual s'aprofita per a l'actual. Aquesta situada fora del recinte enmurallat de la vila, encara que actualment està integrada en el nucli urbà de Santa Coloma.

Entre els elements més destacats de l'edifici trobem la portalada de la façana de ponent, d'estil romànic i amb una rica decoració escultòrica, on sobresurten els capitells i el frontó. En aquest últim trobem en el centre la imatge de la Verge coronada i als costats la representació de l'Epifania i de la Anunciació.

En l'interior trobem el sepulcre gòtic de Pere V de Queralt i de Alamanda de Rocabertí. Obra de l'escultor de la vila Pere Ciroll i del pintor aragonès Pere Aguilar realitzat durant els anys 1363-1370 .


Les fonts de les Canelles
Fonts de caràcter monumental d'estil barroc situades al final del passeig de les Muralles. Les actuals fonts van ser manades construir pel comte de Santa Coloma Dalmau III de Queralt en l'any 1614. Per aquest motiu les hi coneix també com Fonts dels Comtes. L'estructura consta d'un frontal amb nou sortidors sobre la qual hi ha una fornícula amb la imatge de Santa Coloma i dos escuts als costats.


Cruz de les Canelles
Creu de terme gòtic situada just al costat de la Font dels Comtes. Se suposa que consta del segle XV. Es tracta d'una còpia de l'original que es troba a l'església de Bell·lloc.