RECORREGUT:
Des de l'església o aparcament de Sant Francesc s'ha d'agafar l'Av. Manel Ribé i seguir-la fins al capdamunt de tot on veurem la residència geriàtrica Llar Conca de Barberà, tombar a la dreta i seguir el carrer fins al final on veurem un indicador que ens assenyala el camí de l'ermita. Anirem trobant indicadors a les bifurcacions.
Variant:
Des de l'església o aparcament de Sant Francesc s'ha d'agafar la muralla de Sant Jordi (la muralla sempre a la dreta) i seguir el carrer fins on queda la muralla trencada, agafar el carrer Dr. Folch, a l'esquerra i seguir-lo fins al capdamunt on trobarem un indicador, girar a la dreta i seguir les indicacions de l'ermita.
El recorregut segueix per un bon tram de camí ample que de mica en mica porta a peu de muntanya. S'arriba a una esplanada on trobem un indicador de fusta que senyala cap a Sant Joan i ens dóna dues opcions, a la dreta pel Bosc de Gorrines i a l'esquerra pel camí del Tàrraga. Agafarem el de la dreta i tot seguit trobarem un indicador de la Ruta del Cister. Des de la sortida 30 minuts.
A partir d'aquí el camí es converteix en un sender i comença a pujar fort. Es passa pel costat de les runes del que havia sigut el Mas d'en Gorrines, també hi havia hagut una font, actualment perduda. Tot i la forta pujada el camí és molt bonic, discorre pel mig de bosc de pi blanc i alzina. Veurem que el color del terra va canviant, s'arriba a una zona de pedra de saldó amb el seu característic color vermellenc. S'acaba el primer tram de pujada i el camí segueix planejant per una zona més obaga amb la vegetació més frondosa i amb plantes i flors diverses que fa que sembli un jardí. Comença el tram de pujada final, ja quasi bé sota a l'ermita que podem veure per primer cop entre la vegetació. Després de la forta pujada arribem a l'indicador que ens assenyala que estem als voltants de l'ermita i que explica una mica la història i ens diu el desnivell que hem pujat. L'ermita de Sant Joan està a 700 mts. d'alçada, Montblanc està a 330 mt. En un tomb del camí trobem un peça de tren, un topall, que havia fet de campana a l'ermita durant molts anys. S'ha de picar per sentir el seu so característic.
Arribem a l'ermita edificada a la roca i podem veure els xiprers que l'envolten, símbol d'hospitalitat. Des de la sortida 1,15 h. aproximadament. Si volem entrar a l'interior encara hem de pujar els drets graons de l'escala que hi porta. Podrem veure la capella totalment dins la roca i actualment tornada a consagrar. També podrem veure les diverses dependències de l'edifici restaurat pels Ermitants de Sant Joan. Han construït un foc a terra i una cuina que fa servei de refugi lliure pels excursionistes. Si volem pujar al mirador ho podem fer per l'interior de l'edifici escales amunt o bé pel camí exterior a l'esquerra de l'ermita. (Veure informació complementària).
Per tornar agafarem el mateix camí per on hem pujat i després de la zona planera, quan la baixada ja és forta estarem atents a una bifurcació, agafarem el camí de la dreta i baixarem pel Camí del Tàrraga. Baixarem per un camí una mica més ample fins a trobar el trencall cap a l'esquerra que ens porta a uns marges amb unes pedres grosses encaixades que fan d'escales. En baixarem varis i ens adonarem que el descens ha sigut molt ràpid. Trobarem l'esplanada amb l'indicador de fusta i des d'allí desfarem el camí de l'anada fins a Montblanc.
INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA:
L'ermita de Sant Joan és un dels llocs més pintorescs de tota la Conca de Barberà. Es troba a les primeres estribacions de la serra de Prades, al terme municipal de Montblanc. Quan sortiu de Montblanc, en direcció a ponent, atureu-vos un moment i mireu cap al sud, cap a la serra de Prades. L'ermita és allà, just al davant vostre, una mica abans d'arribar al cim, al mateix lloc on ha estat durant els darrers sis-cents anys. Potser no us serà fàcil veure-la; els xiprers que té al davant la protegeixen de mirades massa curioses.
El mirador
El mirador és una roca de saldó, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre de l'ermita. Des d'allà s'albira tota la Conca i una bona part dels seus pobles, les serres que l'envolten i, en dies clars, Montserrat i fins i tot els Pirineus i el mar. Aquesta roca és coneguda com Roca de la Foguerada, ja que, antigament, la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca. Desde que va començar la reconstrucció de l'Ermita al Mirador hi ha una Senyera, símbol d'identitat del nostre poble. Aquesta Senyera es canvia dues vegades l'any: Per Nadal i per Sant Joan.
Història
No sabem ben bé quan es va construir l'ermita; hi ha qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per Na Elionor d'Urgell, però també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la invocació de Sant Joan Baptista. En qualsevol cas, sembla cert que Na Elionor, filla de Dom Pere, Comte d'Urgell, hi va fer penitència ben a prop d'allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de Na Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28 de maig del 1430, als 52 anys d'edat sent enterrada a Poblet. Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l'ermita hi anaren fent vida diverses generacions d'ermitans fins a la Guerra Civil del 1936. Com era d'esperar, el juliol d'aquell any el retaule d'alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l'ermita, saquejada, restà en el més gran abandonament.
Després de la guerra, una colla de joves recolliren el retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l'aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l'altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l'ermita, i, fa pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes. El 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor. Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc, l'ermita està començant a ser el que era; se n'han reconstruït les escales, se n'ha tornat a tapar el sostre, se n'han adobant els murs., s'ha fet el foc a terra, una cuina, s'ha portat l'aigua a la font... de manera que l'Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull pels montblanquins.
La Festa
Cada any, el dia de 24 de Juny, diada de Sant Joan Baptista, es celebra una gran Festa a l'Ermita. Ja de bon matí, molts montblanquins s'apleguen a la capella per assistir a la missa matinal, que es celebra en record de la que es feia temps enrere quan sortia el sol. Després tota l'Ermita s'anima perquè comença a arribar molta gent que puja caminant o bé en la cursa que organitza el Club Atlètic. Al arribar poden gaudir d'un bon esmorzar ofert pels Ermitans.
Una sèrie de manifestacions popular, Ball de bastons, gegants etc... acaben d'arrodonir la festa.
