La ciutat de Sant Feliu de Guíxols se situa a la Costa Brava centre, entre els municipis de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Tradicionalment se l'ha considerat la capital de la Costa Brava pel fet que Ferran Agulló la va batejar des del puig de Sant Elm, a llevant de Sant Feliu. Es troba a 34 km de Girona i a 105 de Barcelona. El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu, entre els puigs de Sant Elm i de les Forques. El seu clima és mediterrani i les temperatures són suaus tot l'any. És un important enclavament turístic per la seva condició de ciutat marinera de passat medieval, junt amb un important entorn verd.
La ciutat de Sant Feliu de Guíxols es compon pels barris i les entitats de població següents:
- BarrisCentre Històric.
- Raval de Tueda o Tueda de Baix.
- Tueda de Dalt .
- Molí de Vent.
- Vilartagues.
- El Poble Nou.
- Lotus.
- Sants Boada.
- Eixample.
- Barri del Mig.
- Molí de les Forques.
Els orígens de la població es remonten al segle IV a.C., amb els assentaments dels íbers com el del "Turò de Guíxols". Posteriorment va tenir lloc un procès de romanització.
Al segle X va intsal·lar-se el monestir benedictí que va exercir un fort poder feudal durant gran part de l'Edat Mitjana.
Durant els segles XVI i XVII, les activitats derivades de la pesca van ser la principal font de riquesa.
En la segona meitat del segle XVIII quan va irrumpir amb força la indústria del suro, la que encara es manté en l'actualitat.
La població es va industrialitzar al llarg del s.XIX i va patir un important creixement demogràfic. Des de mitjans del s.XX el turisme es converteix en la principal font de riquesa i creixement.
En l'actualitat, l'explosió turística que ha tingut tota la zona és un fet molt visible. La petita vila marinera s'ha convertit en un dels nuclis més importants de la Costa Brava.
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat dinàmica que ofereix al visitant una natura exuberant, reflexada als seus boscos i en la costa enmarcada per acantilats i amb les seves platjes d'aigua blava i viva, tot aixó complementat amb la qualitat dels seus serveis i equipaments.
Els llocs de més importància són:
- Pedralta
Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa. Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu.
- El monestir
Fundat sota l'advocació de Sant Feliu l'Africà –sant martiritzat a Girona– per l'orde dels benedictins al segle IX, el monestir de Sant Feliu és la construcció més important de la ciutat i que acumula més estils arquitectònics, començant al preromànic i acabant al barroc. Fins al segle XIX el monestir fou la institució més poderosa de la ciutat i això es traduí en un immoble imponent, fortificat i aïllat de la ciutat.
- El passeig del Mar i dels Guíxols
Obert al 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja ganxona, poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig arbrat de plàtans s'anà omplint de cases senyorials substituint les velles casetes medievals de pescadors. Actualment, l'especulació immobiliària ha destruït la majoria de les antigues mansions i la configuració d'un passeig eminentment burgès s'ha transformat en un eix de blocs d'apartaments d'una típica ciutat costanera turística.
- El "Casino dels nois"
Oficialment Nou Casino "la Constància", aquesta institució allotjada en un immoble modernista mossàrab és més coneguda pel sobrenom de Casino dels nois, en oposició a l'entitat rival, més aburgesada del Casino dels senyors (oficialment el Casino Guixolenc). L'edifici del casino fou bastit per l'arquitecte General Guitart i Lostaló el 1888.
-
- La Casa Patxot
Situada al número 40 del Passeig del Mar, aquesta casa del ric industrial ganxó Rafael Patxot fou aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner. Es tracta de la casa senyorial conservada més rellevant i luxosa de la ciutat. Durant llarg temps la casa acollí un observatori astronòmic del mateix Patxot. Actualment acull la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols.
- L'ajuntament
Construït al 1547 en un estil sobri i que adoptava un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb cànons renaixentistes, l'ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl·liques i a l'especulació immobiliària. L'edifici actual té afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del segle XX.
- L'antiga estació de tren
Aquesta estació termini de la línia ferroviària de Sant Feliu a Girona fou construïda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster. Símbol del progrés durant molt de temps, serví fins al 1969, any en el qual es clausurà la línia. Avui serveix d'escola pública.
- L'Ermita de Sant Elm
Ermita amb capella (1723) dedicada a Sant Elm, situada a un promontori del qual hi ha una vista panoràmica a les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar.
