El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret, és el major de tots els coneguts a Catalunya d'aquesta època. Es data des del s. VI a. de C. fins a principis del s. II a. de C. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indiquets.
En el jaciment també s'han trobat restes anteriors del pas de l'home. D'època prehistòrica hi ha útils de sílex del paleolític superior i ceràmiques del calcolític. A la fi del s.VII a. de C. es va establir un poblat, que va ser el primer assentament durador i estable al Puig. D'aquest poblat actualment no queden estructures visibles, ja que es va construir amb materials peribles (fang, fusta) i les edificacions ibèriques posteriors ho van arrasar de forma pràcticament total.
Edifici d’ús públic i sitges pel gra
La cultura ibèrica va néixer gràcies a les influències culturals exercides pels colonitzadors grecs i fenicis sobre les poblacions indígenes del bronze final o primera edat del ferro en la façana mediterrània de la Península Ibèrica. Es considera la nostra primera cultura històrica, amb un sistema d'escriptura propi. Com innovacions tecnològiques més importants, els íbers van adoptar el torn d’alfarer, van desenvolupar una veritable metal·lúrgia del ferro i, per primera vegada, es va utilitzar de forma generalitzada la construcció de cases de planta rectangular, fetes de murs amb sòcols de pedra.
Els poblats ibèrics generalment es van instal·lar sobre pujols de fàcil defensa i fortificats amb muralles, que es diuen "oppida". En el seu interior, les cases s'alineaven al llarg de carrers de traçat adaptat al sòl, sovint irregular. Les cases eren de planta senzilla, amb una o dues habitacions i de vegades amb pati. No obstant això, a Ullastret també hi ha grans cases de famílies aristocràtiques. Els íbers contaven amb una organització social que els va permetre efectuar obres importants de caràcter públic, com les muralles, les cisternes o els temples. Cada poblat dominava un territori del que explotava els recursos econòmics dels quals vivien, especialment agricultura i ramaderia, però també mines, pedreres, etc. Comerciaven entre ells, i amb grecs i fenici-púnics.
Restes de la muralla
A Ullastret, el poblat va estar defensat amb muralla des de finals del s. VI a. de C. Al voltant del 400 a. de C. la fortificació es va ampliar, duplicant gairebé la seva superfície. Aquesta modificació dels sistemes defensius es relaciona amb una època d'inseguretat. En l'últim terç del s.III a. de C., coincidint amb l'inici de la segona guerra púnica, es van fer de nou reformes importants en la fortificació.
Amb l'arribada dels romans a la zona es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori. Ullastret, dintre de l'àrea d'influència directa d'Empúries, lloc del primer desembarcament romà, va ser abandonat en el primer quart del s. II a. de C.
Uns 500 m. al NE d'aquest jaciment es troba el poblat de l’Illa d'en Reixac, coetani i pertanyent probablement a la mateixa comunitat.
